dilluns, 15 de novembre de 2010

LES PERSONES ENS DELATEM.... foto google imatges


15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.

Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil•la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
o absorbent o silenciosa...

... i sabràs què busca, que espera,
d’on fuig, que estima, que li interessa...
... La teva curiositat tancada
ha obert el miracle...

Ara saps davant de qui et trobes...

Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
i mira, calla,... En que t’hi assembles ?

4 comentaris:

Carme ha dit...

Sempre ens delatem d'alguna manera... si no ens precipitem, i observem podem veure moltes coses!

Fins i tot en què ens hi assemblem!

una abraçada, Anton!

Pilar ha dit...

Quan les paraules o els gestos van per una banda i el que pensem per una latra, és fàcil delatar-nos.
Tal vegada ens assemblem en les errades que cometem.
Petonets.

zel ha dit...

Desitjo assemblar-me en certs aspectes a un "guerrer de la pau", si és possible...

Assumpta ha dit...

Potser ens sembla que sabem com són els altres quan en realitat moltes vegades ni tan sols ens coneixem a nosaltres mateixos...