dijous, 11 de novembre de 2010

PODRIES VIURE TRANQUIL... foto picasa


11 – 11 -10


Podríes viure tranquil
i no esbafegar per la costa,
però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.


Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!


Per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant distàncies,
seguiràs donant guerra

al camí que t'eleva
a la plenitut de l'aire.








5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Però, de vegades Antón, per poder viure tranquil, un no pot deixar de fer el que desitja. I ser valent, i agosarat i prendre embranzides.

Una abraçada molt dolceta!
No sé que passa però em costa un munt poder entrar al blog, perquè surten uns scripts que alenteixen molt...

Un petó, Anton!

Carme ha dit...

Jo anava a dir que a vegades viure massa tranquil és viure una mica menys. Hi ha qui necessita el repte i la lluita i l'esforç. per aquest viure tranquil és perdre el temps!

Una abraçada ben forta!

rebaixes ha dit...

Aquest dia en una conversa amb un amic,em deia que qui imagina tira a avançar, en canvi el memorista retorna al record...
Qui està més tranquil, el que es para a recordar o el que el seu magí...
Els dos son valents, un miran al passat (suportant el record) l'altre al futur . és a dir, no parar-se.
Crec que un terme mig en la persona deu portar l'equilibri.
Tots volem arribar, però a on?
Enrere o avant.
Crec que estem immersos en els dos paràmetres. Anton.

montse ha dit...

Hola Anton,
Gràcies per les teves paraules fetes poesia, per donar-me consol.
Com dius en el teu comentari de dalt, jo també estic buscant l'equilibri per seguir endavant, que és el que toca en aquests moments, al igual del que tu també estas fent.
Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Montse saps que se t'estima per aquí i ens dol el que et passa, però sols podem donar-te paraules més o menys encertades per fer-te companyia.
En la vida tot ve i tot passa i de vegades aquesta frase ens sembla una blasfemia o una bufetada.
Anims i endavant... mira enrere sols pels records. Una abraçada. Anton.