7 – 1 – 11
El dubte, fer o no fer,
se li tornava por.
Ocasions endarrerides
li parlaven de fracàs...
Callat, circumspecte,
analitzava tremolós
el cant de sirena que
burxava en son cervell.
Ment i cor despotricant.
qui guanyaria, qui daria
el pas convençut.
El sol sortia dels núvols.
No plouria i no enfangaria
el camí drecera.
Callat, començà el camí.
El dubte s’amagava...
El peu no relliscava
per la pendent de la vida.
..............
2- COM DE JOC...
MAR-A-TÓ
CARA-LLET
REB-AIXES
