divendres, 15 d’octubre de 2010

POQUES COSES PUC PERDRE... foto google imatges


1.- Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai :
Tapant cap la gorra,
ulleres al nas,
als llavis somris beatífic
o bé algun badall,
a les mans gastades ungles
de tant d’esgarrap.
Als peus albarques trencades
o espardenyes sense lligams,
pantalons
just tapant nafres,
camisa amb perduts botons
i els traus - rosec de rates -,
lligats amb fils i cordons
De magí potser una mica
per somniar ....realitats.
Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai...

4 comentaris:

Carme ha dit...

Jo més aviat diria, que les coses que tens a dins, les més importants... no es perden.

I en tens moltes, magí, sensibilitat, intel·ligència, art, tendresa... i moltes més.

Pilar ha dit...

Llegint-te no puc devitar pensar que de vegades no som nosaltres qui tenim coses, sinó que són les coses qui ens tenen a nosaltres. És l'única manera que em permet comprendre el perquè de la por que tenim a desfer-nos-en...Estem, malauradament, hipnotitzats.

Assumpta ha dit...

M'encanta aquest poema!!

Al final d'una pel·lícula que m'agrada molt es veu un llibre obert on hi ha escrita una dedicatòria que diu que "l'home més ric és aquell que té molts amics"... llavors tu ets un home molt ric... tenir o no tenir més o menys coses materials no té massa importància :-))

rosana ha dit...

crec que som més lliures quan res ens lliga...