1- 9 – 10
Els quatre amics dilectes
aixecaven les copes per el brindis.
Enfarfegats en el misteri del bon desig
encimbellaven pletòrics de fe i esperança
un amor compartit volent- se futur exuberant.
Complaent goig i alegria
posava en seus esperits
el ritual del contacte
abans que els llavis libessin
el plaer innat, cabal de llums,
en la pregària d’agombolament.
Units en frondós desig,
l’ànima plena de joia,
esboternaria a una veu
la interna complaença volguda.
Seria per tots, una reverència
a l’amistat que ben compresa que els animava
1 comentari:
Un cant a l'amistat. Molt bonic.
Estic llegint "Totes les coses que no ens vam dir" i surt una frase (hi ha dos amics que es busquen sense saber on són l'un i l'altre) que diu:
El món és molt gran, però l'amistat és immensa.
M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada