divendres, 29 d’octubre de 2010

COSTA EQUILIBRAR COR I CAP... foto google imatges


29 – 10 – 10

Costa equilibrar cor i cap,
les circumstàncies ens acoltellen.
La passió de la tristesa,
la passió de l’alegria
fan forrolla i es presenten a regnar.
No sols galtes i ulls couen
els banquets oferts dels instants,
la vianda s’escampa inconscient
esberlant el tranquil fer asserenat.
Derrota o glòria viuen llavors
dins de l’íntim
i surten a passejar
esbojarrant-se l’una o l'altra
fent-se amos absoluts del lloc.
Però compassats com rellotge
en un instant pot canviar en fatalitat
o inundar de goig i joia el ser.
Sense demanda prèvia es presenten
per més que ens esmercem
en un no creure en destins ja escrits.

Ens demostrem que no som LLIURES ?

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Jo crec, Anton, que el fet de no creure en destins ja escrits ens demostra que som lliures.
Les pàgines en blanc conviden a escriure-hi el que s'ens passi pel cap. També ho podem esborrar i tornar a escriure-hi.
Daltra banda, comparteixo amb tu la sensació que costa equilibrar cor i cap, però no és impossible.

rebaixes ha dit...

En quan a equilibrar cor i cap,... et diré que hi han moments difícils i ls lluits pròpia per la supervivència deu aconseguir-ho...
En quan a ser lliures, crec que tenim una llibertat molt mediatitzada en quan als sentiments i si podem que cor i cap es possin d'acord... rai. parlo de situacions límit que tu en coneixes i jo també... Qui mana,qui ens mana, podem superar-ho ? Anton.