EN EL RÀFEC ... BOLI RÀPIT

3 – 11 – 11

En el ràfec la ràfega de vent

emmetzinava la claror diàfana

com un tuf de boira que rellisca...

És matí i no es desclou el fum,

ans reverbera sortint de foguera.

Les mans es gelen. Els pantalons humits.

La gorra calada masega front, orelles...

I els braços aquietats entren mans

en la roba que tapa pit. No escaïna

la veïna a la finestra de les preguntes:

-On vas? Per què matines ? Quina hora toca?

Avui el sol tarda en lluir. Callat, lluny

eixugarà l’humida gebre i un pardalet

beurà el primer glop en el calze dilecte

d’una flor que espera l’abella

que culli el pol·len, carta de notícies,

per altra flor que vol ser engendrada.

Unes formigues tenien ales i volaren...

I seguia el dia.... Seguia el dia....

I fugia la boira...  Fugia la boira.

HA DESPERTAT... BOLI RÀPIT.

Ha despertat de la solitud de la nit.

La claror que entreveu dels cortinatges

conjuga en sos ulls que desperten...

La realitat que supera tot prodigi

l'alliçona... Què farà avui? Com... ahir?

Esperar el poema que el ventijol dugui.

L'aura ja no li parla... Darrere els vels

és captiva...

Sols menja silencis

que poc a coc la destrueixen.

Anton.- 31 - 10 - 11

---------------

Nacia nuevo dia.
Albores de luz i color.
Antes la noche cruda.
Resuscitaban sentimientos
Queria ver el horizonte
No se esconderia otra vez
en la noche intrusa
que le habia robado
su camino plàcido.
Despertava su inquietud
de ver el sol, su sol.
.............. Anton.

30/10/11

PER QUÈ DESENLLOSAR... aquarel·la de l'Anton..- v. saxo romantic

27 – 10 – 11

Anys enllà revestiren el carrer.

Sotanes i faldetes cobriren la terra

-mantell assegurat de per segles-

I la bellesa de l’empedrat clamava

amb  esgarip de joia al cel fustigant-lo

-Ja pots ploure ara i llençar reble

contra mi... Et destruiràs. Jo guardaré

el caliu del panal que segur em suporta -.

El cel tenia temps. Podien passar núvols...

-esgarrifança de rufagades cruels

o solanades de foc de juliol orgullós

res li faria sospirar cap neguit -.

I va seguir pensant en infiniteses.

Fins carros i mules, rodes i ferradures

deixaven seu ferro, tribut de pas.

Es cansaven les lloses de oir converses,

olorar pixum de gat i gos i tifes de ruc.

L’enllosat cuidava de la canalla...- No rellisquis -

Entrava davall faldilles: - Bona cuixa tens -.

Absort en sa ventura ningú li fregà nassos.

Fins que un jorn la vara de l’alcalde digué:

-Moltes lloses xafades son cau d’epidèmia

i convé renovar el llosam  que s’ha fet vell -.

Així l’orgull s’aplana. El diner camina

i si no circula tot se’n va al carall.

Destruïm per construir... Què estimem?

Tot es fa vell quan el diner sura...

Quan escasseja.... quan en falta...

                                                      Per què desenllosàrem el carrer ?

...I L'AIGUA FLUEIX... aquarel·la Anton. video.- EL SO DE L'AIGUA

26 – 10 – 11

... i l’aigua flueix sense remuc,

remuda constant empenyent-se.

Cristal•lina aboca tresor, seva renda,

i, s’esmicola en sanglot al retrobar-se

amb la germana primerenca.

Veta, cinta que estirant de madeixa

en el bassal, desossada, s’acumula,

s’uneix, s’ajunta, s’abraça fent mirall

de l’entorn que l’espera...

 D’allí la xucla

fent-la circular com saba intensa.

Xorro de viure propi, escampa el be

donant-se, tornant a la naturalesa.

Raja impertèrrita

tota amor,

voldria refluir

en vers fet paraula.

DINS L'OMBRA... BOLI RÀPIT

24 – 10 – 11

Dins l’ombra, coixí del neguit,

guaites quants perills tens.

Fora de tu es conjuren esperits

i,tu, atenta, conllogues teu saber

abans d’esgarrifança i crit.

Et resguardes, serena. El teu deler

fer front a què i qui et pot reduir...

Dins teu perdura l’esglai imprès

i ara la serenitat deu confluir

per veure amb l’ànima el pes

d’una realitat: el teu nefast ahir.

  

L'ESCALINATA PUJA... BOLI RÀPIT

Boli ràpit d'una foto  A ENCESA DE LLUM i trenet posat en aquest blog.

23 - 10 - 11

L'escalinata puja

amb peus de dona.
Sap on va. La seva taula
de tres potes
la espera...
El seu negoci, seva vida.
Treurà el peix
d'aquell mar de negocis.
I ja pot seguir
la seva disbauxa.
Si fos humil
diria que no té ànima.
Pesca com la gavina
en aigues salades
robant les suors
dels que la creuen princesa.
El perill no el coneix,
qui no acata mirar
les seves roges sabates?
................ Anton.

FOC, FUM, CENDRA... aquarel·la de l'Anton.

20 – 10 – 11

La sang vessa del cel

fum, foc, cendra.

Es crema la vida,

vida tranquil·la d’arbres.

Diuen que fan justícia,

Cremant... !!!

Ensordeix el volcà,

la cullera tot ho destroça.

I al arbre ja desfullat

sols li queda...

Quina pietat ?

La pluja no hi és a temps

de revifar la saba.

..........................

Era trist tantes morts,

Per quina causa ?

Per que no bufava

el vent tranquil de la paraula ?
...............

 Pilar ha dit...

Arbre que cremes
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.

23 d’octubre de 2011 11:13

FRANS LISZT , 200 ANYS.- BOLI RÀPIT

FRANS LISTZ...http://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Liszt.- ALS DOSCENTS ANY DEL SEU NAIXEMENT

Franz Liszt (Raiding, Imperio austríaco, 22 de octubre de 1811 – Bayreuth, Imperio alemán, 31 de julio de 1886) fue un compositor húngaro romántico, un virtuoso pianistay profesor. Su nombre en húngaro era Liszt Ferencz,^{nota 1} según el uso modernoLiszt Ferenc,^{nota 2} y desde 1859 hasta 1865 fue conocido oficialmente como Franz Ritter von Liszt. VEURE WIQUIPÈDIA ...

RETORNO AL DIA PETIT, MINÚSCUL... boli ràpit.

.............

Vull retornar al dibuix i no tinc massa temps, alguns dies em tenta collir el que he escrit a algun blog i fer-hi quelcom relacionat amb el que es diu allí i ho encatifo aquí també.Anton.

.........................

Retorno al dia petit, minúscul

del record que lluny m'esvera

pensaments de pa amb oli...

Les galtes plenes de corredisses,

els peus amb pols del camí,

la camisa desbotonada, ales

de sentiments ara encongits

que, aleshores, vivien dins meu.

Allà al lluny dins l'escabellosa

suspiraven encara atosigant-me...

Era un xibal amb elàstics vells

un sac de llións pels conills

i davant una noia parlantxina

que atabalava el meu silenci...

Junts colliem l'herba i junts

retornavem saltant com esperitats

fins que l'alè cremava boca...

Asseguts a la pols del caminal

fregavem les mans... Llençavem

una pedra a la pasturella

que ens seguia camí enllà

i nosaltres reiem el seu vol...

Quatre cops d'ala i retorn...

I una altra pedra i un altre vol

........................

Avui ja no ve la pasturella

per més que tenim pols i pedra.

Pols de cabell blanquinós,

pedra que ja no juga amb la rialla

................. Anton.

06 octubre, 2011

SOLETAT... I DIBUIX RÀPIT

Dibuix sense aixecar la ma per acompanyar aquest trenet que he col·locat a la estació de la Pilar de AENCESA DE LLUM 

.......................

11 - 10 - 11

Dins del silenci apareixes

quan la clepsa ni raona

i entres, ja hi ets, suprema,

arrassant el mític equilibri.

Estic sol. Els arbres no em miren...

El vent estupefacte, calla.

El cel blau s'ennuvola...

I la font de la paraula

entra dins teu i converseu.

Us expliqueu dins i els dos

voleu la raó de ser i estar.

Tu prosperes sempre i manes...

Saps trobar el meu punt flac

les gotes del meu silenci

quan no et discuteixo

i donc raoaments que explotes

i aturdit caig de genolls...

Soletat per que tens vida ?

Entenc que jo te la dono

per TU sola no existiries.

.................. Anton
...................
De DEIXALLES 98 he entrat aquestes consideracions que em feia l'any 98... Crec, senzillament que hem atrassat i molt des d'aquell moment ... però s'ha de viure per viure i aprendre, per què? Anton
............

123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions  del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo. Jo no m' hi entendré.

124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que

m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

A ASCÓ ELS VETERANS D'ATLETISME RECORDEN A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA,

Avui a les set i mitja de la tarda  en el camp de futbol i atletisme d'Ascó i dins del marc dels CAMPIONAT D'ATLETISME VETERANS, tindrà lloc l'entrega a la  familia de JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA d'una placa conmemorativa honorant-lo, aixì com la descoberta  d'una altra en el lloc adient de les instalacions, com a record perent i perdurable de la seva dedicació, esforç i estima dels valors que comportaven per ELL L'ATLETISME en totes les seves manifestacions. GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU CONTRIBUIT A AQUEST HOMENATGE AL NOSTRE FILL. Anton i família..
...........................

PARLEN DE TU .- escrit i recitat anton.

VELLS RECORDS.

...........

Pujaré fins al cim
amb les alforges ben plenes
d’impossibles .
Allí les esbargiré 
- ajudat pel vent -
per la plana volguda....
Qui no espera un impossible?
.............

No esborrem

el polsim dels somnis.

Sens ells

com ho faríem ?

QUE JUGUI LA FANTASIA

27 - 9 - 11
Aniran pel camí recte
la felicitat és l'objecte
la tendror el seu afany.
No els destobem, silenci
al'un i l'altre no els venci
la fantasia real .
.................


He tret del video SOUVENIRS D'ENFANTS, amb el màgic piano de R.Clayderman
aquesta mostra de tendror i fantasia. Obriu... Presentació. Musica i aquesta paràbola 
que ens retorna a tots a l'infancia. No més cal fer clic i la fantasia és amb nosaltres. Anton.

DIA DE L'ALZHEIMER...... RECORD A L'ISABEL

DIA DE L'ALZHEIMER.

Repeteixo el post que vaig entrar l'any passat en tal dia com avui. No he tingut la malatia a prop meu, però si que sé de persones que la pateixen i tot el seu entorn és un clam de pena, de desori davant la persona que no sabem si sofreix o dins seu pot ser feliç, he vist marcat l'interrogant ... PER QUÈ? El sofriment ...

L'Isabel és la mare d'una persona a la que tinc vertader apreci i he llegit escrits seus que esborronen.... i no hi pot fer ....res, per que el deteriorament del ser volgut pari, no avanci més, que retorni al estatus anterior...

20 – 9 – 10

Un dia qualsevol

No és qualsevol dia.

Dia que no és

com qualsevol.

En la catàstrofe de la A....

No té miracle

Que recordi el dia,

Per que qualsevol dia

No és dia ni dia és.

Ombratge agut,

El temps, qui sap, si conta?

No sap ni el SI coent,

Ni sap el NO que esborra.

És lluny de on?

És a prop de Què ?

No recorda ni el seu Per Què...

És dins son ser sense propòsit

I son aire derrinclit

camina en despropòsit.

Avui, de la ma de QUALSEVOL

veurà un cabdell de fil

I de son llavi ressec, cruspit

Un fil de veu dirà,

Sense saber que diu...

F I L L A....!!!

.......................

LLAMBRUSCA és una revista que edita una associació vilafranquina.

Fa temps que sé que edita una revista i aquesta també en forma digital

amb el programa ISSUU. Jo en tinc de posats a la vorera d'alguns dels meus blogs.

 Aquí us en porto un per si el voleu fullejar i voleu donar-hi sortida ....

potser val la pena ajudar.... Podem ser nosaltres els receptors, Qui ho sap ?

Open publication - Free publishing - More demencias

UN RECORD, UNA ROSA.... aquarel·la de l'Anton

Aquesta humil aquarel·leta la he dedicat al blog de la GALIONAR, - ESPAI  DE GALIONAR -un lloc de suavitat de paraula escrita i amb regust de dolç perfum. Aneu-hi. Anton.

20 – 9 – 11

Oh, bell jardí extens, dilecte,

ple de paraules i perfums,

tu m’acompanyes en hores baixes,

jo en tu admiro bellesa i atributs.

Dins teu la rosa naixia blanca...

Un ocellet s’hi culivà damunt

i un gotim de sang d’ala trencada

la transformà en roig curull.

Ara, la flor figura apassionada,

Exposa ses virtuts i son color...

Un jorn collida serà per regalar-la...!!

L’agraïment vol retre estimació.

SALPA LA BARCA

17 – 9 – 11

Salpa la barca en la claror

groc d’or de sol que no la enlluerna.

Li diu el valor de la vesprada

riallera de ventijol, de llum lluenta.

Al pal, a dalt, l’ocell la guia

-imaginacions de mari clepsa calenta –

Que guardi l’aigua que brilla,

que és son tresor, caliu de camí que inventa.

Vindrà la nit

La lluna acudirà

A gronxar-la

Amb la llum blanca.

NANO CONTE

mentre es tocava el ventre li deia al amic lingüista : No vull anar on dius. jo vaig a on bull.

S'HAN ENDURIT ELS PEUS

.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrer mon

deslligat de malìcies...

La pell és l'espardenya

com aram protector.

Això el fa lliure.

.............

 Carme ha dit...

Això el fa lliure
i fins i tot més savi.
Fregar el món
amb la mateixa pell
gosadia i tendresa.


Una abraçada, Anton!

30 d’agost de 2011 20:55

ET CANTO ,OH, MAR TRANQUIL

( 22 - 2 - 11 )

Et canto,oh, mar tranquil.

Mar que em busques,

i jo et tinc encorat

en ma baluerna fútil.

Trobo en tu serenitat,

enyor,consol,tristesa,

placidés,calma, caliu...

Em dones tot el que tens:

silenci i soroll,

cants i sons,

quietut i moviment...

Emmirallat et sento

amb esbafec de brisa,

llüissor de mirall,

tempesta de viure

el teu, el meu,

nostre instant.

A HERIBERT BARRERA...

A HERIBERT BARRERA

28 – 8 – 11

Encenall. El ribot treballa.

Carreteres plenes de camins,

Rodes seguint a redós la tanca.

No traspasseu... L’incomprensió

Espera vostre fracàs... no és hora ?

Si no hi arribes TU,

serà l’altre que arriba

Enfortit per la saor teva

I de molts que t’ajudaren

Abans i ara...

La paret – VINDRÀ DIA – caurà desfeta...

TU hi has pegat cops de mall

Amb idees, fets i paraula.

HISTÒRIA DE TOT VIURE... canta Jane MORGAN

28 – 8 – 11

Construït el recinte

va entrar-hi l’instant.

Era la vida de la pedra,

negoci d’existències

en el cúmul de saor

d’un riu de contradiccions.

La paret feta... callava

resistint el vent paraula

desig d’un ressò que deia :

-Seràs cim, muntanya,

Rellotge de la nostra història... _.

Història de tot viure

és la vida, és l’amor.

LA FRONTISSA... (VIDEO) VERTIG hitchcock - bernard herrmann

------

27 – 8 – 11

La frontissa del ahir i del avui

Sosté la porta del seu alè.

Pedra cobrint paret.

Porta, forat obert al cel.

Avui calla el sofriment.

Tanca el compartiment

Com esperit nu de les ombres.

Retorns que retornen dèbils

S’ageganten a les lloses

I les passes d’ahir marquen

El diapasó del so present.