dissabte, 17 de setembre de 2011

SALPA LA BARCA


17 – 9 – 11
Salpa la barca en la claror
groc d’or de sol que no la enlluerna.
Li diu el valor de la vesprada
riallera de ventijol, de llum lluenta.
Al pal, a dalt, l’ocell la guia
-imaginacions de mari clepsa calenta –
Que guardi l’aigua que brilla,
que és son tresor, caliu de camí que inventa.
Vindrà la nit
La lluna acudirà
A gronxar-la
Amb la llum blanca.


NANO CONTE
mentre es tocava el ventre li deia al amic lingüista : No vull anar on dius. jo vaig a on bull.

5 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada veure les teves aquarel·les, Anton! Has captat ben bé la màgia del capvespre.

Pilar ha dit...

A mi sí que m'enlluerna el groc d'or que has pintat.
I molt!

Pilar ha dit...

M'agraden els teus nanocontes!mitfor

Galionar ha dit...

Hola, Anton, no sé quin poema m'agrada més: si el que has compost amb les paraules o el que has creat amb els pinzells. Són dues maneres de dir la mateixa cosa. Els colors del dibuix, quina calidesa! I la música de les teves paraules, quin escalf!
Una abraçada, artista!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'agradaria ser barca, perquè la lluna em gronxés...i saber pintar, per fer un quadre tan bonic.
Petons,
M. Roser