dimarts, 11 d’octubre de 2011

SOLETAT... I DIBUIX RÀPIT

Dibuix sense aixecar la ma per acompanyar aquest trenet que he col·locat a la estació de la Pilar de AENCESA DE LLUM 
.......................
11 - 10 - 11
Dins del silenci apareixes
quan la clepsa ni raona
i entres, ja hi ets, suprema,
arrassant el mític equilibri.
Estic sol. Els arbres no em miren...
El vent estupefacte, calla.
El cel blau s'ennuvola...
I la font de la paraula
entra dins teu i converseu.
Us expliqueu dins i els dos
voleu la raó de ser i estar.
Tu prosperes sempre i manes...
Saps trobar el meu punt flac
les gotes del meu silenci
quan no et discuteixo
i donc raoaments que explotes
i aturdit caig de genolls...
Soletat per que tens vida ?
Entenc que jo te la dono
per TU sola no existiries.
.................. Anton
...................
De DEIXALLES 98 he entrat aquestes consideracions que em feia l'any 98... Crec, senzillament que hem atrassat i molt des d'aquell moment ... però s'ha de viure per viure i aprendre, per què? Anton
............

123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions  del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo. Jo no m' hi entendré.

124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Aquesta soledat d'un sol traç, és una de les quals parlo a l'escrit, Anton...Un bosc laberíntic, imposat i sense figures concretes.
Res t'atura, maquinista!
Gràcies!

Pilar ha dit...

Pel que fa als micro contes, semblen una predicció. ^0^

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És ben bé una figura voltada de silencis...
Petons,
M. Roser