26 – 10 – 11
... i l’aigua flueix sense remuc,
remuda constant empenyent-se.
Cristal•lina aboca tresor, seva renda,
i, s’esmicola en sanglot al retrobar-se
amb la germana primerenca.
Veta, cinta que estirant de madeixa
en el bassal, desossada, s’acumula,
s’uneix, s’ajunta, s’abraça fent mirall
de l’entorn que l’espera...
D’allí la xucla
fent-la circular com saba intensa.
Xorro de viure propi, escampa el be
donant-se, tornant a la naturalesa.
Raja impertèrrita
tota amor,
voldria refluir
en vers fet paraula.
5 comentaris:
Anton, no sé si t'ho creuràs, però m'agrada compartir aquesta coincidència amb tu. El post que vaig fer del Canal de Verges, fa pocs dies, em semblava que quedaria millor amb el so de l'aigua. Vaig estar buscant un arxiu de so ... en principi vaig defugir els vídeos perquè sempre tenien més coses que el so... aquest no el vaig trobar :)
Quan he llegit el so de l'aigua, he pensat mira! L'Anton sí que l'ha trobat, abans d'arribar aquí ja pensava que trobaria el "so" autèntic, no només en paraules i l'he trobat!
Que tinguis molt bon dia, Anton!
Buena inspiración has cogido con este chorro de agua que calma la sed del paseante.
Bonito dibujo.
Abrazos
Anton, les teves aquarel·les cada dia m'agraden més! Aquesta d'avui i l'anterior amb colors de tardor són inspiradores de poemes i d'instants de somni. També a mi em captiva l'aigua i el seu cant. Et deixo un humil poema que li vaig fer a un rierol d'Aigües Tortes:
"...Et diuen Aigües Tortes
pel teu serpenteig constant.
Quina pau més dolça portes
al meu pobre cor cansat!
Mansa, clara, sense presses
vas naixent de dins la vall;
mentre mil avets t’escorten
perquè no et facis mal.
Qui gosaria trencar-te
aigües dolces, oh mirall!
que si t’explico les penes
potser t’enterboliràs.
I és molt bell el teu cantar
que dringa com una rialla...
Serè, el cel en tu s’aguaita
mentre va passant la tarda..."
Una forta abraçada!
L'aigua feta amor flueix en vers fet paraula... I el poema acompanyat pel so de l'aigua, tot plegat preciós.
I l'aquarel·la , bonica perquè sí.
Bona nit Antón,
M. Roser
M'agrada el so de l'aigua. És el millor sonall que ens regala la vida.
Publica un comentari a l'entrada