dimarts, 27 de setembre de 2011

QUE JUGUI LA FANTASIA

27 - 9 - 11
Aniran pel camí recte
la felicitat és l'objecte
la tendror el seu afany.
No els destobem, silenci
al'un i l'altre no els venci
la fantasia real .
.................


He tret del video SOUVENIRS D'ENFANTS, amb el màgic piano de R.Clayderman
aquesta mostra de tendror i fantasia. Obriu... Presentació. Musica i aquesta paràbola 
que ens retorna a tots a l'infancia. No més cal fer clic i la fantasia és amb nosaltres. Anton.



7 comentaris:

Carme ha dit...

cda vegada que veig la teva signatura i l'11 darrere... tinc una alegria. Ja n'ha fet un altre. Dibuix de nen, fantasia, tendresa, somni i realitat.

Molt maco! Que tinguis molt bon dia, Anton!

rebaixes ha dit...

Saps que a mi em passa el mateix, entre mi et dic la incombustible. Per més troncs que posses al foc ni la cendre se'n va amb el vent, sempre et queda la teva amprenta.
Saps el que vols i ho fas, així de zencill. Bon dia.Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Me encantan los dibujos que haces, veo que cada día haces uno, supongo que te debe llenar mucho, yo también le doy un poco aunque ya hace muchísimos meses que no hago nada.
Saludos y feliz día

rebaixes ha dit...

Mar-Pi-R, des de hace unos dias voy cumpliendo con esta afición, hacia tiempo que no lo hacia seguido i es que a veces necessitas llenar espàcios para no caer en la tristesa
de una tragèdia que nos arrebató la cosa más preciada.
Gràcias por tu visita. Que tengamos un buen dia. Anton.

Pilar ha dit...

La fantasia dibuixada creix, omple, germina...I ens convida a jugar.

rebaixes ha dit...

La fantasia omple isospitats moments.
Allí, moixonet volador s'omple d'ales i es remunta a llocs inverosimils...
També la necessitem en nostres cuites. Anton.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És veritat Antón, només cal fer un simple clic i ens inunda tot un mar de dolçor i tendresa que només els més petits de la casa ens poden transmetre, per mitjà de la seva innocència...
A mi també m'agraden molt els teus dibuixos ja que jo no els se fer, almenys que els faci un amic...
Petons
M. Roser