dimarts, 1 de novembre de 2011

HA DESPERTAT... BOLI RÀPIT.

Ha despertat de la solitud de la nit.
La claror que entreveu dels cortinatges
conjuga en sos ulls que desperten...
La realitat que supera tot prodigi
l'alliçona... Què farà avui? Com... ahir?
Esperar el poema que el ventijol dugui.
L'aura ja no li parla... Darrere els vels
és captiva...
Sols menja silencis
que poc a coc la destrueixen.
Anton.- 31 - 10 - 11
---------------
Nacia nuevo dia.
Albores de luz i color.
Antes la noche cruda.
Resuscitaban sentimientos
Queria ver el horizonte
No se esconderia otra vez
en la noche intrusa
que le habia robado
su camino plàcido.
Despertava su inquietud
de ver el sol, su sol.
.............. Anton.
30/10/11


4 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Un despertar con un bello poema de Anton con su dibujo rápido y preciso que nos muestra una buena figura.
Un feliz día de recuerdos.

Albanta ha dit...

Poetaaa!! Respires sensibilitat en cada mot, en cada traç, en l'armonia de la música... Poetaaaaaa!! M'agrada perdre'm en aquest racó per una estona,
Una abraçada

Pilar ha dit...

Gràcies per la nova albada i pel nou sol.
Una abraçada, Anton.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Si apartes els vels deixarà de ser captiva...la noia del poema menja silencis, la del vídeo, pètals de rosa.
M'agrada la teva lletra manuscrita que fa companyia al dibuix...
Una abraçada,
M. Roser