29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fe llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
-Clic.- Va disparar la càmera digital i el que havia seleccionat ara ho tenia incrustat dins la memòria del artefacte. La primera foto. Mai n’havia tingut. I aquell gust se l’havia perdut...
Avui disposava de diner, molt diner. No se l’acabaria mai més....
Pobre de solemnitat fins feia uns dies, la fortuna la tenia collida pel coll des de que encertà en la troballa i elecció d’uns dècims de loteria que l’havien fet ric, arraconant la misèria.
Mirava la foto en la pantalleta. Tot allò ho podia comprar, que fos seu en un instant...
Parades i persones, objectes i sentiments... Podia pagar el que fos fins quedar esgotat, però tindria tot aquell valor....
Els seus ulls miraven enrere encara... El seu nou pensar deixava trepitjat tot el seu fer anterior. Però la tristor l’envaïa...
Si abans era sol, ara també.
S’apropà a una parada... Pare i mare i dos menuts que compraven.... No havia conegut mai això, una família. Dos bitllets els tirà damunt dels objectes que compraven.
- Si, si, son vostres...
- Però, això és molt diner...- digueren estranyats...
- Avui paga la meva pobresa, el meu sentiment de no merèixer el que tinc No vull que el diner em canviï....
I continuà ... Fins buidar totes les provisions que tenia en les butxaques...Que podia fer sinó ?
- Clic.- feu la càmera mentre darrere seu un avalot de veus i gent cridava....
- S’ha tornat boig...
- Deu voler fer –se pobre....
- Si jo els tingués...
- Clic.... clic ... clic...
Les campanes fan son vol,
l’alegria n’és de festa...
Del cel en baixa l’orquestra
amb tamborí i flabiol.
Que
De l’Amor duguem fallera
i ens arribi fins al cor
Repartiu-ne el dineral
poderosos i polítics
aparteu els moment crítics...,
Fora atur, visca el treball...!!!
Les campanes son al vol
que ens en assabentem tots
Detall d'un mantell de la meva filla, Dolors, i brodat a màquina fa uns quants anys.
Ahir, en un moment de respir en el meu treball en ves de fumar el cigarret, fer un cafetó o beure un biter , o un traguet d'aigua que va bé per fer circular l'organisme, un boli que ratlla i un paper qualsevol - jo ja ho faig això -se m'han posat entre mans i m'ha sortit això.
M'ha servit per fer una postaleta per a uns nens que volien agrair a una persona les lliçons que els dona i a mi per alegrar L'INSTANT que publico aquests dies.
També per desitjar a tots, FELICITAT que costa cara, SALUT que em de conservar passi el que passi, una bona pessigada de DINERONS que fan falta... I moltes coses més en els àmbits personals, de parella, de comunitat ... i ja que som dins la globalització que els moments crítics en tots els ordres es facin assequibles. Volia dir,,, PAU, AMOR I LLIBERTAT en tots els ordres, però no de fireta, sinó de cassola de terrissa que no és xafi.
A TOTS BONES FESTES
...................
13 .-PESSEBRE
Un instant
Que fa més
De dos mil anys
Que dura.
...........
14.- L’instant
De sequera de Diner.
Avui plou aigua.
La meteorologia
Va equivocada...
Mai plou
A gust de tots.
Que hi hagi Diner
Encara que falli l’aigua ?
Amb
És pot comprar D.
Coses d’alfabet..
...............
15.- L’instant
No es queix
Deu estar compromès.
Calla...c a l l a...
No el portin al metge
I li receptin repòs...
I ell sols és
Instant.
...........
16 .-Instant...!!!
Pobret...!!!
Per un euro que devia
Li han embargat
El sou,
les propietats.
No res diuen....
Mil milions d’euros
Per cobrar-se un euro.
Calamitats.
Devia un cafè?
...........
17 .-L’instant...!!!!
Correu tots.
Vendre Diner...
Comprar Diner...
Festa del Diner
Fent festa
Es compra i es ven
Caram...
Els dies de treball
A l’atur.
...............
18 .-L’instant....!!!
Ara, plora
Per haver rigut massa.
22-23 – 12 – 09
7 - No apressem
L’instant,
Ja arriba.
.............
8 .-L’he posat
Tapat amb flassades
Toves, llanoses
I quasi l’he temptat
A l’instant
A adormir-se.
................
9 .- M’ho ha llençat tot..
Menyspreu ?
No !, és el seu fer..
No té cordura.
ni compassió ...
Arriba i marxa
en un instant.
..........
10.- Un instant
Va nevar
En el cap,
En les mans,
en les cames....
No en el cor...,
Estimava.
...........
11.- Un instant fosc.
Un instant llum.
El negre tots
Els colors?
Trobar el blanc
Que aclariria.
Vitrall
Sense vidres
Es mirava
El blanc
Dels ulls..
.......
12 .- Parpellejo
Instant de foscúria.
Instant lluminós.
L’instant
No mana sobre el ser
Fosca o llum ?
.............
F E L I C I T A T S A T O T S
B O N E S F E S T E S
INSTANTS
El faria messigons
Per que durés
Un instant.
..........
2.- No comptis amb l’instant.
És curt i imperatiu,
Acompleix i no torna
Però sempre estem
En l’instant.
Conservem-lo
............
3 .- Ja pensava en marxar
I no feia l’hora ...
Un instant, un instant...
N’hi ha de calmosos?
..............
4.- L’esperava al lluny...,
Lluny....,
Lluny
I va arribar
Amb presses
L’instant.
...........
5.- I quan tinguis
l’instant...,
acarona’l
També s’escapoleix
...........
6 .- La butlleta pensava
En el seu instant.
Els dígits .estaven
Mal disposats?
Va córrer, però
No era seu
L’instant.
foto de la Cris, blog Vist no Vist
18 -12 -09
Volies trencar l’ombra
amb el refileix fràgil
esperant que el zèfir
t’engolés les notes.
Les fulles es bressolaven
- nines d’ulls obertes -
i la teva harmonia
endolcia els fruits.
Amagat, ni et veia
i el teu cor m’enviava
guspires de vida.
17 – 12 – 09
Creus? Què CREUS?
Creu el que internament,
dins et mortifica creure.
Si creus el que t’endossen
relliscaràs probablement.
I no creuràs , després,
ni en tu.
Vigila que circulen
creences...
Sobretot
orgulls i enveges...,
i no creuràs, després,
ni en TU
Independent el paquiderm camina.
S’ha fugat de la fira. Ningú ho sap.
Al carrer a pas lleuger s’inclina
quan son peu xafa el gris asfalt.
Està segur del destí de seva fita,
no vol seguir fent l’espectacle de franc.
Ell, per quatre glops d’aigua no s’irrita...,
però el cabàs d’estomac és buit fa anys.
Veu les zebres i cavalls que bé s’afarten,
mones i goril·les tenen fruita a destall,
les serpents s’engreixen i en coarten
fins a l’amo si no els dóna el primer ral.
Ell està sol, solet, no té pas defensa.
Quan reparteixen mai n’és ple el seu plat.
Ha marxat del circ, vol independència...
Farà de manega... o, de carreta tirarà.
però regalar sempre el que guanya... Quina indecència!!!
Sol pel desert, si cal, caminarà.
14- 12 – 09
Els floquets de neu revolant per ajocar-se.
Un vent suau els sostenia baixant-los poc a poc.
Relliscaven els germanets i al terra apropar-se
miraven i miraven buscant inquiets bell lloc.
Veieren unes pampes, fulles a breu tacte,
mig verdes en aquell ínclit temps de fredor...
Elles aixecaren els talls fent mans per distingit contacte
i reberen als floquets com fills sortits del cor.
Floquets de neu, paraules estimades, paperetes
que baixeu al terra per conhort de tots...
Fulles, nosaltres, la saba corre per venes estretes
que volen anorrear-les i fins secar-ne el punt d’honor.
Veniu, floquets i conserveu-ne
Nostre delit, concòrdia i voluntat.
Veniu, floquets i preserveu-ne
El que volem pels fills, LA DIGNITAT.
+blogdeassumpta.JPG)
13 – 12 – 09
Tenim el gran dilema
- llengües parlants alt fi -,
si expressaven bé el tema
posant veu al NO o al SI.
D’acord moltes es posaren
i amb la solfa exclamaren
- Ho volem. Tots diem SI -.
Unió i concòrdia expressaren
seus sentiments travessaren
de sa Pàtria el bell desig.
Comença de nou conquesta.
Dia arribarà de festa
si els que hi som, som UNITS.
JOC LITERARI 138 - PROPOSTA DE J.M. TIBAU
L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...
Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.
No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...
- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.
Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...
Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!
Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!
10 – 12 – 09
S’havien posat d’acord al néixer al temps?
Brandarien juntes empeses pel ventijol?
El coreògraf marcaria pautes en sos peus?
Jugarien plenes d’olor, nues, mirades pel sol.
..............
Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:
El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.
9 – 12 – 09
La vedette del roser exhibeix ses gales...
- Has cobert el cos amb teu millor vestit.
pètals de rosa et circumden com ales,
fent volar desitjos a qui et mira embadalit,
