dimarts, 29 de desembre de 2009

478 -- MERCAT DE NADAL -- POBRESA/RIQUESA.- RELATS CONJUNTS.

.- MERCAT DE NADAL. – 29 – 12 – 09

-Clic.- Va disparar la càmera digital i el que havia seleccionat ara ho tenia incrustat dins la memòria del artefacte. La primera foto. Mai n’havia tingut. I aquell gust se l’havia perdut...

Avui disposava de diner, molt diner. No se l’acabaria mai més....

Pobre de solemnitat fins feia uns dies, la fortuna la tenia collida pel coll des de que encertà en la troballa i elecció d’uns dècims de loteria que l’havien fet ric, arraconant la misèria.

Mirava la foto en la pantalleta. Tot allò ho podia comprar, que fos seu en un instant...

Parades i persones, objectes i sentiments... Podia pagar el que fos fins quedar esgotat, però tindria tot aquell valor....

Els seus ulls miraven enrere encara... El seu nou pensar deixava trepitjat tot el seu fer anterior. Però la tristor l’envaïa...

Si abans era sol, ara també.

S’apropà a una parada... Pare i mare i dos menuts que compraven.... No havia conegut mai això, una família. Dos bitllets els tirà damunt dels objectes que compraven.

- Si, si, son vostres...

- Però, això és molt diner...- digueren estranyats...

- Avui paga la meva pobresa, el meu sentiment de no merèixer el que tinc No vull que el diner em canviï....

I continuà ... Fins buidar totes les provisions que tenia en les butxaques...Que podia fer sinó ?

- Clic.- feu la càmera mentre darrere seu un avalot de veus i gent cridava....

- S’ha tornat boig...

- Deu voler fer –se pobre....

- Si jo els tingués...

- Clic.... clic ... clic...


7 comentaris:

Carme ha dit...

:) click :) click :)

Devia ser un savi...

rebaixes ha dit...

Estem tant lligats al diner...que no comprenem la generositat del qui vol ser feliç sense cap pressió.I la del diner... és fortíssima.Anton.

Assumpta ha dit...

Caram, quina filosofia!! No sé pas si ho sabria fer jo això! :-))

Repartir una part, segur que sí... però tot... Tant contenta que estaria si em toqués la loteria! :-)

Un relat MOLT BO!! :-)

M'agrada molt veure com una mateixa imatge ens inspira a tots pensaments, situacions, reflexions diferents :-)

rebaixes ha dit...

En els casos que estan en l'atmosfera social no hi ha ningú que regali... un i altre o l'un per l'altre,... sembla ser que el diner ho és tot.
Tenim els exemples a tocar roba... Ja diuen que donar és acabar./ referint-nos a la foto... i fins en els escrits... no els veiem tots igual.
I és que això que tenim dins la mollera és extraordinari... Els demés membres del cos son acompanyants per fer funcions específiques per que el cap pugui fer el seu deure.Anton.

Cèlia ha dit...

N'hauríem d'aprendre tots! Deslligar-se del diner és molt franciscà! i sobretot, difícil perquè el diner és l'energia que utilitzem per tenir més energia! Hauríem d'impregnar-nos tots de més generositat, un bon relat amb missatge nadalenc!

bajoqueta ha dit...

Un bon acte de generositat.

Anton bon any nou!

Elvira FR ha dit...

tant de debò passés de veritat! ell acaba més ric encara que quan era ric però d'una altra manera....