dijous, 17 de desembre de 2009

471-- CREUS? QUÈ CREUS? ... foto Tere Balañà


foto Tere Balañà

17 – 12 – 09

Creus? Què CREUS?

Creu el que internament,

dins et mortifica creure.

Si creus el que t’endossen

relliscaràs probablement.

I no creuràs , després,

ni en tu.

Vigila que circulen

creences...

Sobretot

orgulls i enveges...,

i no creuràs, després,

ni en TU

8 comentaris:

Carme ha dit...

Potser creure en tu. Cadascú en ell mateix és l'única creença que importa. I tens raó, s'ha de vigilar quines creences ens endossen i no deixar-nos enganyar. :) un somriure de c reure en un mateix i en les ganes de ser feliç i de bon rotllo.

- assumpta - ha dit...

El primer pas creure cadascú en ell mateix. Si tots ho fem, podrem a ulls clucs creure en tota la humanitat...
Però ja se sap que això no és pas així i llavors hem d'anar en compte amb el que ens volen endossar.

Com la Carme, que ho expressa molt bé, també et deixo el meu somriure.
=)))

- assumpta - ha dit...

Per cert, una foto preciosa de la Tere!
=)))

sanset i utnoa ha dit...

És important creure en un mateix i a la vegada ser humil i honest en aquesta creença

Utnoa

Assumpta ha dit...

És important ser fidel a un mateix... sentir que un s'ha fallat a sí mateix és una de les coses més tristes que poden passar.

Creguis el que creguis, que sigui perquè tu ho vols creure, lliurement i, després... endavant :-)

Cris ha dit...

Antón, el darrer vers, per coses que jo sé, sembla que m'el dediquis, ais.... Una abraçada, un poema com tots, preciós!

rebaixes ha dit...

Un poema, si analitzem fredament,és una sèrie de paraules, frases que l'autor hi diu el que hi diu. Qui ho llegeix ho interpreta de la forma que li és més adient.Pot tenir tantes interpretacions... sobre tot quan no és narratiu.../ Aquests trenets sempre son vius quan un vol donar-li...el sentit. Gràcies si connectem.
Anton.

Joana ha dit...

Una foto preciosa Anton!
Creure en tu i en els que estimes, s'ha de creure encara que sovint ens defraudin ...
Petons i Bon nadal!