divendres, 11 de desembre de 2009

466.- HAS PROCURAT LA FONT... foto pròpia

10 – 12 – 09

S’havien posat d’acord al néixer al temps?

Brandarien juntes empeses pel ventijol?

El coreògraf marcaria pautes en sos peus?

Jugarien plenes d’olor, nues, mirades pel sol.

..............

Ha dit la Carme

Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:

El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.

11 de desembre de 2009 13:05

4 comentaris:

Carme ha dit...

Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:

El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.

rebaixes ha dit...

Gràcies, Carme, això és de faula. No sé si somnio,però em veig en aquelles pàgines de P.Itinerants que gràcies a tu veurem a ull obert.Anton

Assumpta ha dit...

Què maco!!!

Tos dos, eh? que feu un bon duet!! :-)

A mi també m'ha fet pensar en Personatges Itinerants!! ;-))

I, una vegada més, vull elogiar les teves fotos, Anton,... les flors amb el sol que les il·lumina, es veun tan precioses!!

- assumpta - ha dit...

M'encanta trobar-me amb aquestes col·laboracions, d'on en surt encara un pom més maco (si cap) que el de la fotografia de l'Anton.

Encertades preguntes i encertada la resposta. Us felicito a tots dos!!!

Que tingueu un feliç dia.
=)))