22-23 – 12 – 09
7 - No apressem
L’instant,
Ja arriba.
.............
8 .-L’he posat
Tapat amb flassades
Toves, llanoses
I quasi l’he temptat
A l’instant
A adormir-se.
................
9 .- M’ho ha llençat tot..
Menyspreu ?
No !, és el seu fer..
No té cordura.
ni compassió ...
Arriba i marxa
en un instant.
..........
10.- Un instant
Va nevar
En el cap,
En les mans,
en les cames....
No en el cor...,
Estimava.
...........
11.- Un instant fosc.
Un instant llum.
El negre tots
Els colors?
Trobar el blanc
Que aclariria.
Vitrall
Sense vidres
Es mirava
El blanc
Dels ulls..
.......
12 .- Parpellejo
Instant de foscúria.
Instant lluminós.
L’instant
No mana sobre el ser
Fosca o llum ?
.............
5 comentaris:
Aquarel·la molt bonica, Anton... molt molt ben feta, aquest gerro, aquest vidre, aquesta aigua, perfectes. M'encanta! I la idea d'abrigar l'instant perquè s'adormi també... crec que a vegades funciona!
Una abraçada i Bon Nadal!
Quines acuarel.les mes maques ens regales!!
Aprofito per a desitjar-te que passis molt bones Festes.
Una abraçada.
Gràcies, Carme i Montse. En diferents estadis i diferents formes, les dos m'ajudeu a seguir. Una abraçada de reconeixement dels vostres mèrits. Anton.
Molt Bones Festes per a tu i la teva família!!!
I no deixis de pintar...
una abraçada i sí agafarem la flassada que fa fred! :)
Preciós, preciós, preciós!!
M'ha encantat aquesta imatge en que vols guardar l'instant, retenir-lo, adormir-lo amb unes flassades tan agradables...
Però, clar, la pròpia naturalesa de l'instant li ha impedit quedar-se.
Absolutament visual!! :-))
Publica un comentari a l'entrada