
foto de la Cris, blog Vist no Vist
18 -12 -09
Volies trencar l’ombra
amb el refileix fràgil
esperant que el zèfir
t’engolés les notes.
Les fulles es bressolaven
- nines d’ulls obertes -
i la teva harmonia
endolcia els fruits.
Amagat, ni et veia
i el teu cor m’enviava
guspires de vida.
4 comentaris:
M'encanta, és preciós aquest poema, delicat i ple de sensibilitat, com sempre.
Anton, gràcies, gràcies.... per posar tan precioses lletres a una fotografia que tinc molt present.... Ets un cel i un poeta excel·lent.... Una forta abraçada :) i Bon cap de setmana!!!
Amagat, ni el veies, però hi era... i que maco és que algú t'enviï espurnes de vida!! :-))
Bon Nadal i feliç any nou!
Abraçades!
Publica un comentari a l'entrada