dimarts, 12 d’agost de 2008

ENCARA AMB EL RECORD DE ROC LLOP...4


EL MARTIRI ERA ESGARRIFÓS
EREN PERSONES ELS QUE TRACAVEN AIXÌ A LES PERSONES ?
-----------------------------
Escrits d'Antoni Fortuño.- any 2000 .

------------------------
Mireu el cel, pietosos,
Us cauen els ulls malmesos
Ressecs del llagrimó
Les crespes amb neu fregides
A la carn nua s’hi ha clos .
La sofrença és gèlida espurna
Que martireja amb repic de vent
Sols, per tapar-vos, teniu la glacera,
I la vostra llumenera
del humit alè
La ment ja desvaria.
El cabell no és fil que cusi
El cantìt relliscós de les dent
Les mans, ses dits no freguen
La barba ni el clatell
Resten vençudes, trèmules
Com sarmentada sense fulles
Ressecs i amb rosada d’hivern
La carcassa de pell esporuguida
Amb sèquies d’arrugues
Com si amb forca la carn solqués
Esdevé cardenalada
Com si les venes
Portessin sang blava de rei.
Els llavis caiguts
La bava és reseca
La gola ja no engull
I les parpelles com cortines
Clouen escenari
Macabre de ses visions.


No erets llop que mata ovelles
De cos de llana i florida ment,
Ans defensaves per a totes elles
Un canvi bonhomiós sense intervenir-hi dents
El llop culiva a sa niuada
I la defensa fins a extrems de mort
I mata per necessitat davant riuada
No s’emporti tot el seu: Pau i Amor.
I vol justícia i igualtat de mires,
No que uns mengin, altres sempre dejuns.
Que el treball enfollí noves pires
Per cremar-hi la carcoma fent-la fum.
I defensa manaments de la Natura
Que obeeixen els sers de l’univers
Que amb peus per caminar i parla madura
Avancen sens sotmetre altres gents.
--------------------------------
L’han occit, no ha valgut pregària,
Insult de ferro al cor li han clavat...
Son diferents. Sols la sang ària
Circularà en el mon que han inventat.
Nous Abels cauen malmesos,
Les carns desfetes asclades pel mall,
Els tascons han set impresos
Com marques de foc en el front – cap.
La supèrbia d’una raça i sa fúria
Extenua de glaç l’altívol monument
De la vida , que Natura feu tel·lúria,
Per viure tots, mirant un noble cel.
Ells reneguen de les gents de sang madura.
Clouen cartipassos, eixuguen nobles ments.
Madurs de sang, pobrets, quitxalla pura
Us feriran de mort les fletxes com anyells.
Eixos sols obren pàgines corrompudes
De poder destructor, poder tirà
Sotmeses de cor i esperit, abatudes
Les lleials idees de justícia i igualtat.
Aniran escatant ses pells serposes
Cobrint-les amb les restes dels nafrats
I els ossos com canyissos davall lloses
Taparan desvergonyia oligarcal

--------------------------
Matinada ennuvolada,
Deserta de sol.
No s’estripen les enaigües,
Ni mantellines deixen claror.
No s’esfilagarsa la nevada
De l’odi destructor.




-----------------------

1 comentari:

Josep M. Raduà ha dit...

Hola Anton!
encantat de conèixer-lo per la xarxa. En primer lloc, gràcies per haver visitat el Rogle i deixar-hi un comentari. Jo he entrat als seus blocs, i deixi'm felicitar-lo especialment per la molta feina i l'actualització diària. Si es difícil portar un bloc, portar-ne tres...
Molts ànims company blocaire.
Salut des d'Ascó!!