dilluns, 11 d’agost de 2008

RECORDANT A ROC LLOP ... 3

PER QUÈ, AVUI, RECORDEM LA BARCA ?...
Avui se’n recorden massa
quan ta barca no navega,
- l’aigua dins seu ja l’ofega,
no pensa que fou ta casa -.
Avui, al recó n’ets destrossa
o n’ets el blanc d’ alabances,
tu no en fas cas, ja no et canses,
fa temps que dus a mans la crossa
I aquí jauràs, no serveixes,
les mes noves fustes banyen
Avui se’n recorden, doncs, guanyen
honors... Tu arramblada a les feixes.
------------
Escrit per Antoni Fortuño.- 11 - 8 - 08
---------------------
He extret del bloc d'Alego aquest tros d'una poesia de ROC LLOP
------------------------------------------
Poble estimat! Al cor et duc mentre ma vida
s'escola lluny de tu i a contracor.
L'enyorança que en tinc és profunda i sentida
i omplir-me els ulls de tu, oh, com voldria!,
abans, vers el no res, se m'emporti la mort.
Present et tinc tot temps, cada jornada,
Com si em vas donar el jorn, l'oblit em fóra ingrat,
i el ser que em vas donar altra vegada,
reposar-lo en ton clos, quin goig si això em fos dat.
Quan la tristesa em pren recorro tons paratges,
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;
el castell sarraí, fent ombra a la torreta ... (R.Llop)
----------------------------------------------------------
Envers la lectura del llibret que em prestà Josep Grau,( Pepito) vaig anar escribint algunes coses que aquí les aniré desgranant per si teniu el gust de saborejarles.
Escrit Antoni Fortuño. Any 2000
Roc, roc, roc,
Canta la granota.
Roc, roc, roc,
Ara calla, ara vota.
No vota pas per que sí
La granota.
Ha de creuar el sequiot
Que ha construït el botxí
Que amb bandera d’aligot
Vol al bassot conduir
La granota.
Roc, roc, roc,
Jo creuaré el xarquim
De la molsa relliscosa.
Roc, roc, roc,
Ara salto. El seu cordill
Apartaré. No hem fa nosa.
I cabuçaré el meu cos
Fins tocar-ne amb peus el llim
Que has posat en la sequiota
I el pam i pipa et faré a redós
-Jo, la granota.-


CONSELL DEL COVARD.
Escrit Antoni Fortuño. any 2000
Tanca’t a casa
-altra volta –
viu-ne extasiat de records.
El present no existeix,
- molt prompte passa -
i el futur incert somniador
no serà la muntanya
que feliç esperes
per arribar al feliç jorn.
Per be que concís corris
La corma(cep) saps que et priva
De caminar astut fins nou turó
I allí llençar crits d’ aliança,
I de justícia plena
D’ agradable unció,
Perquè tots vegin
Ta camisa vella
Esfilagarsada pels assots
Dels surriacs i deixuplines (cilici)
Que et nafraren l’esquena
Que superba
Encara acaricia il·lusions.
Tanca’t a casa
-és l’única defensa –
clou els ulls, que es cremin els jorns
arrecerat a la finestra mira i guarda’t,
que ta vida – llum de ganxo –
no resisteix el vent del nord.
De sofriment, no en pots un altre.
La carn i el greix se te la menjaren
Els corbs.
Sols nervis i ossamenta balandregen
Aguantant la ment damunt del coll.
Tanca’t a casa
I rememora
Els insults frenètics i bords
De les nevades que cobrien terra
I eren mantell de menja
De taula de morts.
Tanca’t a casa.
Sigues covard com jo.
-------------------------- Tornarem demà. I vosaltres?
-------