dissabte, 9 d’agost de 2008

COM RECORDEM A ROC LLOP ...2

Foto facilitada per la Mariona. Ella sap buscar i trobar fins al desert.

LA COSTA DE RIAGO
Costa de Riago, amunt,trescava, trescava.Amb un feix de llenya al coll,suava, suava.
Un per un els esglaons,comptava, comptava.El compte ja n’he perdut,que la fatiga em guanyava.
Abans que arribés al foc,la llenya ja m’escalfava.El pare, vora del riu,barbets i anguiles pescava.
La mare, a l’altre costat,la roba dels rics rentava.Amb la llenya que jo hi duc,l’àvia el foc espavilava.
Jugant, jugant al carrer,el cansament se’m passava.Costa de Riago amunt, …un món d’infància passava.
Costa de Riago, amunt,la de la vida muntava.També el compte n’he perdut,de pujada i davallada.
Pel noi que em porta el record,l’home que ara sóc, canviava! -- Roc Llop.
----------------------------------
Ara una de meva que li vaig dedicar en vers la lectura del llibret mencionat en el post anterior.
---------------
CONTESTA,PER FAVOR.
Escrit d'Antoni Fortuño - a. 2000
Hola, Roc Llop,
Jo vull parlar-te...
Que hi has trobat a dalt del teu cel?
La teva llengua pura i noble?
La llibertat de dir i fer?
La pau, l’amor, la bonesa,
El pensar, idear i produir sempre el be?
L’igualtat, que tot respiri
Sense ofecs, sense ofecs?
Quan hem contestis
Pronuncia a meva orella
Si ets igual que els angelets.
Si tots son justos...
Que no cal la Justícia.
Si tenen les estimes
Que tots volem...
Si viuen en pau i joia
Com innocents germanets.
Si tot és de tothom,
Que tots s’ajuden
Quan l’aura es torna vent,
Que s’obeeixen i complauen
De tots és el benifet.
I que tots igual manen
I no els cal cap llei.
Quan hem contestis
Vull saber-ne
Si ets feliç i lliure
Amb el que tens.
---------------