dimecres, 13 d’agost de 2008

ROC LLOP. T'HO MEREIXES.

L'esparver ja em buscava
dalt del meu cap aguantava
el vol.
Quan fallés ma bonesa
de mi en faria presa
en vol
-----
Escrit A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
El record del riu i terra
aturava la deferra
dins mon cos.
L'esperit valent aguanta.
Mes, la crosssa ja no es planta
tot em diu tu ja ets mort.
Però l'aigua de la vida
encara té embrancida...
Sigues tu, ROC LLOP.
---------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 6 - 08.
Seràs làpida un dia
que recordi pena i alegria
de quan erets infantó.
Ja preveia la gran costa...
"Ma vida era l'aposta
contra l'odi per amor."
---------------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
------------------------
Aquest és un extracte de l'escrit que Llop va redactar trenta anys després de la seva estada a Gusen, el qual es pot llegir a Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.
------------------------------------
Treballava al kommando que construïa el ferrocarril que havia d'enllaçar la pedrera de Mauthausen amb el poblet de Sant Jordi i en rememora els instants en què la mort se li feia més present: «La feina era molt dura, sota la pluja, el fred i la neu, que ens deixaven del tot balbats. Les energies de la meitat del cos cap amunt eren de ment i de voluntat, però les cames ja no podien traginar amb el meu cos esquelètic, malgrat de pesar tan poc. No era gaire afalagadora la meva perspectiva ni tampoc no deuria ésser gaire llarg el temps que em restava de vida. Com podia, exhauria jornada darrera jornada, tot reptant la mort, que m'esperava freda i compadida a cada tombant. Així vaig durar uns dies al kommando, enmig d'insults, cops d'estaca i tot veient com queien els meus companys, emportats pel riure mortal i pel balandreig de la dansa de la mort. ‘Ai, aviat serà per a tu, aquesta dansa!', em deia, ‘No et deixis il·lusionar per aquest riure fatal ni per aquest ball de ritus i de mort!' I va arribar un dia que vaig sortir del camp cap al tall sense forces. ‘Avui la Lletja no mancarà a la cita.' A pesar de veure-la a través de la distància, en un marge del viarany, m'animava a mi mateix amb un monòleg sord i ple de rancúnia: ‘Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!' Però jo caminava com si surés, com si tingués el cos de cotó.»
Viquipèdia: Roc Llop i Convalia
--------------------
Copio aquí de nou aquest poema meu de la barca.
-----------------------
Avui se’n recorden massa
quan ta barca no navega,
- l’aigua dins seu ja l’ofega
no pensa que fou ta casa -.
Avui, al recó n’ets destrossa
o n’ets el blanc d’ alabances.
Tu no en fas cas, ja no et canses,
fa temps que dus a mans la crossa .
I aquí jauràs, no serveixes,
les més noves fustes banyen
Avui se’n recorden, doncs, guanyen
honors... Tu arramblada a les feixes.
--------------------------
Demà posaré un record a qui em va deixar el llibret de Roc Llop.
Sobre tot una poesia que li vaig dedicar a J. G.
Voldria que fos pels dos.
------------------