Miro constantment el lluny, em clama amb veu
potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al
meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de
sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu
viure...
Ens volen distreure per fer-nos seguir com
corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.
Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure
els sentiments i fer-nos caminar...
2 comentaris:
"Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets". Quantes vegades hauré pensat jo en això mateix!
Seguirem en el nostre marge aguantant embats de la mena que siguin... i tant!
També t'he de dir que la teva frase final la que porta el número 57, m'agrada molt. A vegades costa de trobar l'adequada, però si la trobes, fa feina endins de les persones.
Publica un comentari a l'entrada