dimarts, 29 de setembre de 2009

400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona


29 - 09 - 09

...........

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora veu el dins...?

Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat

Ens discutirem amb els que miren des de fora?

Ells no saben, potser que dins tenim un pastis

que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar, que de vegades, ens donen a tastar

el seu pastis....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

-----

Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...

EL LLUNY? L'INSTANT?

m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables

Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.

..........

02 ----29 -09 -09

M’havia encreuat

en la via del tren mental.

Va ser un instant

que anava

al lluny...

Per on continuar?

L’instant manava.

El lluny...,lluny.

Quina estació era?

Quina parada?

Després d’arribar

l’instant

al lluny

trobaria l’instant

un altre lluny ?

Quin dilema. !!

O no aniria

més lluny

l’instant?

...........ANTON

La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:

Mana l'instant.

Deixa't portar.

No hi ha estació

ni cap parada.

Just el camí del temps.

Enllà, enllà.

Omplim instants

de viatges i paraules.

Segueixen vius.

Mai no fuig del tot

l'instant que és ple.

29 / setembre / 2009 12:49

........CARME

La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.

29 / setembre / 2009 18:14 ...CÈLIA

9 comentaris:

Carme ha dit...

Mana l'instant.
Deixa't portar.
No hi ha estació
ni cap parada.
Just el camí del temps.
Enllà, enllà.
Omplim instants
de viatges i paraules.
Segeuixen vius.
Mai no fuig del tot
l'instant que és ple.

rebaixes ha dit...

Gràcies, Carme, per l'abraçada que m'has fet. Això és de campionat. Anton.

- assumpta - ha dit...

Trossets d'un món que guaitem i que ens guaita. Trossets d'un pastís que mai ens podrem acabar.

Aquest és diferent del meu, però el trobo especialment deliciós! Uuuummm! En vull més, Anton!

Sou uns mestres tu i la Carme, tinc sort d'haver-vos trobat.
Petonets de sucre per a tots dos!
;)

- assumpta - ha dit...

Anton, avui es festa gran a Lleida (sant miquel) i encara que l'empresa treballa com qualsevol dia dels 365 de l'any, sóc de les poques que avui els hi concedeixen la festa. I jo que preferia treballar-lo!

Vaig a veure si acabo de preparar el dinar, si ens vols a taula hi deixo un plat.
Fins després!

rebaixes ha dit...

Lleida, lleida, l'única cosina que tinc i que em queda viuen prop de...
El seu pare, germà del meu, clar, tenia una botiga de roba EL NEGRITO, a la plaça abans de l'ajuntament, davant del porxe que va al riu, quan ell va plegar hi havia els calçats SEGARRA.Fa temps que no la he vist.
ja veus que aquí he posat el coment
entrat a casa teva.
Que tinguis bona festa. Us estimo. Anton.

- assumpta - ha dit...

Anton, ja m'hi fixaré, encara que veig que ha canviat molt darrerament. També jo hi tenia parents per part de mare que hi tenien una reconeguda joieria per aquella zona fa anys. Ja veus, i jo no tinc joies perque no m'agrade de dur-ne i ni tinc calers per aquestes coses.
Ara, tot el carrer i les places formen un sol camí peatonal (és el passeig, amb botigues, més gran de tota europa o si més no, així ens ho expliquen).

Ep! Que com que jo sí que hi veig trossets de pastís en aquestes imatges... m'he n'emporto un altre per als postres.

Des de la plana terra endins també us estimem Anton!
;)

Assumpta ha dit...

Aquestes col·laboracions poètiques m'han recordat "Personatges itinerants" ;-))

Vosaltres sí que en sabeu!! :-))

Cèlia ha dit...

Mentre et llegeixo penso que avui l'Anton em sorprèn amb aquest encreuament, però les imatges de la via del tren mental són tan boniques i fan rumiar tant, que he entrevist l'Anton de la saviesa i dels instants de pau. I t'he rellegit amb avidesa entre el lluny i l'instant, quina estació era?


L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.

Joana ha dit...

Tant li fa des d'on ho veiem i com ho veiem el més important és ser-hi present per veure tota la bellesa que altres parets amaguen...
I els pasís? mmm ara en menjaria n bocí!Bona nit Anton...veig que també vas a dormir tard!