dimarts, 24 de maig de 2011

DAVALL EL PROTECTOR PARAIGUA... foto google imatges



24 – 5 – 11
Davall el protector paraigua
les mirades s’ennueguen, es fonen.
La musica veu que crispeja el delicte
aclareix el moure dels ulls, repàs de figura.
Tot és miralls de reflexes insistents...
I la pluja, petonets menuts, els mulla.
Rodola la claror esclafint en el dubte
que assoleix les mirades entendrides.
Vaguen pel carrer... Carrer de cuites
dels sers que coronen el moment àlgid
de la trobada. Davall el protector paraigua
senten el cimbell de l’estima, i, els ulls
esboternen suau tendror en el complex viure.
  

2 comentaris:

Carme ha dit...

Un paraigües com un raconet protegit i íntim. "Un petit racó de paradís" deia la cançó de Brassens. Que les mirades de sota el paraigua els acompanyin sempre! Molt bonic, Anton!

Una abraçada

Pilar ha dit...

Sota el paraigües, protegits de la pluja, dos cors bateguen a l'uníson.