dissabte, 19 de maig de 2012

RES QUE VEIG ÉS LA CERTESA... aquarel·la de l'Anton



43...........8 – 9 – 09
Res que veig és la certesa,
Tot quan miro pot ser engany,
La dona se’m don bellesa
I pot set estàtua de fang.
Que tot es mou i res camina,
Perdo l’agre de tot i no s’apuja el pa
Si en faig cas darrere ve mentida
I galletada em mulla, tot és falç.
Si confio de babau m’acusen,
Si perdono em posen dins del sac,
Si vull aigua amb pixum em mullen...
Millor ser  eremita i en res pensar.
No em sento sol, tinc tota vida...
Esperem l’alabança de mentida
I que llorer ens coroni el cap.
Però quan ets sol i ningú et mira...,
Dins tot és foc, hi tens la pira
Que cremaria donant la veritat.

5 comentaris:

M. Roser ha dit...

Alguna cosa deu ser veritat, no?
Bonica aquarel·la.
Bona nit.

Galionar ha dit...

Anton, he deixat una cosa per a tu al meu espai.
Una abraçada!

Elfreelang ha dit...

la teva poesia i a les teves belles pintures...esperem que no calgui cremar per fer florir com flor solitària la veritat! una abraçada!

montse ha dit...

He vingut per saludar-te.

Dafne ha dit...

El que avui ha de cremar, és l'alegria de compartir els moments, i rebre el premi LIEBSTER!!!
FELICITATS ANTON!!!