dilluns, 6 d’agost de 2012

EN EL CÚMUL DE VERITATS...



6 – 7 – 12
En el cúmul de veritats
sanglota la realitat meva
feta de pors i dubtes,
d’enyors i sobresalts que penen
el meu caminar insegur
en l’angoixa de la nit plena.
La ceguesa voldria
per no veure ni a ull cluc
els espetecs de la naturalesa.
El sender abrupte
no troba el cim que el lliuri,
que esbatani ple horitzó,
que els colors es confonguin
en blanc de llum,
cascada d’aigües sense misteri.
La crossa no avança
i segueix en l’instant que lluny,
encara viu el record que empara.

1 comentari:

Joana ha dit...

Quin record Anton, tan viu, tan enyorat,tan estimat.Tan estimada la Teresa.
una abraçada amic