dilluns, 30 d’abril de 2012

TRISTA DISBAUXA DE PARAULES...


El 30 d'abril de l'any 60  varem començar de ple el nostre periple. No varem poder cel·lebrar els cinquanta de nostra unió ja que el fill ens marxava on no bufen els vents, però lluitadors, voliem reunir a tots, familia i amics, en tal dia com avui en l'aniversari dels 52 anys d'efectiva unió per ja donar comptes de la nostra història... A pesar del seu desig ni déu ni els astres ens han vogut fer el favor,... ELLA marxava a reunir-se amb els que havien de seguir les seves dèries i tampoc els hi varen permetre... La vida és un caminal de somriure a la mort.... Anton.

29 – 4 – 12
Trista disbauxa de paraules.
La veu no canta si no records
i les imatges en que brillaren
arrels d’amor profund es clou
en sospirs, ales d’ocells que volen
i ajoquen imperibles mils mots.
L’espera de retorn a la conversa
que quedà tallada, no es revé
i el pa blanc que ens unia a taula,
crosta i molla em diu : - No hi és !!
Va caure la rosa, dura ventada,
com si fos ara la varen tallar,
mes, el seu perfum nariu olora,
mentre ull llagrimeja gotes de sagnia
i gola s’esgota en renovat plany.
Plourà cortina de llàgrima,recordança,
implementant la mudesa del vent calm.
................

12 comentaris:

Carme ha dit...

És un somriure immens veure com te la mires, Anton!

Avui, com tots els aniversaris i festes assenyalades, és un dia més difícil que els altres.

Fas bé de compartir-ho amb les teves paraules.

Així ens acostem una mica.

Una abraçada, Anton!

Mps Landino ha dit...

Una forta abraçada, Anton, plena de tendresa i comprensió.

rebaixes ha dit...

Tu estas en la plenitut
Jo en la decadència,
quan els records ja superen
al temps de tants instant
i el garbell no cap a ma
i es sobreix i t'acoltella.
Quan et falten els dits amats
que s'entrellaçaven amb caliu
i t'acompanyava el somriure
de qualsevol paraula viva.
Gràcies, Carme per acompanyar-me.
............ Anton

rebaixes ha dit...

Mps landino.-Gràcies... Sento aquel poema teu de l'alè quan amb la meva veu deia les paraules escrites teves... M'he enamorat, ELLa amb quinze anys i jo amb divuit...i sentir avui el mateix desprès de 63 anys...I allargo el braç per si en l'horitzò la seva ma m'estira... mentre li pregunto: - On ets noia ?
Escriu, escriu tu que en saps de dir aquestes tendreses.
............ Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Una foto muy bonita que se refleja el amor entre los dos.
Que tu día sea bueno lleno de buenos recuerdos, no muchos pueden decir lo mismo de vuestra unión.
Un abrazo fuerte

rebaixes ha dit...

gràcias Mari-Pi-R... hasta quando seguiré ?

Pilar ha dit...

Els records són les vivències compartides al llarg de tota una vida...I els anys passaran, però les vostres vivències, no.
Gràcies per compartir-los.
Una abraçada, AMICS!

Joana ha dit...

Queda l'amor Anton i tantes vivències viscudes... tot gravat a la pell i al cor
una abraçada immensa Anton!

rebaixes ha dit...

Pilar,Joana,gràcies de cor per la vostra companyia.es fa molt llarg aquest dia per el cúmul de vivències del que està impregnat, és com un rosari que dena a dena va sumant tant contacte sobre tot d'ànima que esgarrapa en el més íntim...Voldriem un retorn a tot el que varem viure, penes i alegries com un infant quan xuta a la pilota o abraçala nina que sempre viu amb ella.... Tinc ganes de viure encara que sigui sols per donar petons a tots els deque m'envolten en els primers cercles per que no se'ls oblidi el gran amor que els tenia...Anton.

Ramon ha dit...

Emocionant el teu record. Molt dur és perdre els que estimes, però la vida és com és i nosaltres ens esforcem, moltes vegades, sense èxit, per entendre tants "per què?"...
Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Què puc afegir als bonics i sentits comentaris dels que m'han precedit? Gràcies, Anton, per compartir amb nosaltres les teves paraules i records tan preciosos com aquesta fotografia!!
Abraçades!!

M. Roser ha dit...

Anton, aquesta foto ens parla d'un amor d'aquells que duren més enllà que les roses es marceixin...
Les llàgrimes de pluja endolciran el seu record. Gràcies per compartir una emoció tan gran.
Una abraçada.