dimecres, 13 de juny del 2012

UN TRENET ESPECIAL PER IPV.



Avui, dia 13 de juny fa un any varen pujar les escales de casa nostra en Joan i la I.Pilar... Quina sorpresa,
 oh sabia, però el sentiment del encontre real importa i destornilla l'afecte de la coneixença viva.
Eren els primers BLOGAIRES ( AENCESADELLUM)que coneixia  amb sa presència física ...El contacte primer de la ma i uns petons a galta i abraçada al cos... Un ritual que segella el dir : -Ara si que et conec...!!!


Recordant aquell moment inserto aquest TRENET que vaig fer amb l'intenció de llegir-lo donat-los la benvinguda i la emoció em va traïr... No vaig poder. La TERESA la mestressa va dir-nos. PER QUÈ NO HO LLEGEIX... QUE... i així ho va fer la PILAR... encara sento la sedosidat de la seva veu plena d'harmonia.


El record em torna enrrere amb tot el que comporta.... Callo, què he de dir ? Avui el TRENET NO VOL SORTIR... PERDONEU SI US HAVIA DE PORTAR A ALGUN LLOC CONCRET.
T. E. i anton.





Si el voleu esoltar en la veu de la Pilar, ella m'ha facilitat l'arxiu. GRÀCIES.
12 – 6 – 11
Al sofà de llar fa migdiada
la menuda amb flassada tapada.
Somnia...
Entra el sol per la finestra...
Damunt d’ella canta orquestra
simfonia.
S’ha plantat allà a la porta.
L’escala a sos peus importa,
allí camina.
Vesteix falda revolera
al seu front la diadema
la pentina.
Als escalons peuets repica.
de puntetes roda, rellisca,
neguit tria.
I saltant regira i balla
i veu canta, il·lusió esclata
en sa fira.
Al barandat asseguda
impulsa roda moguda
que avall revira
Veloç com ocell vola...
El cercle avall cola
fantasia...
Salta amb gràcil seguici
relliscar és el seu vici.
Ha finit via.
Son viatge...allí acaba ?


Comença  delicada
la ballarina
El portal omple gentada
que s’entusiasma,... Callada
se la mira.
I vals revola la faldeta.
Les mans son papalloneta.
El cabell gira....
La gent abans silenciosa
aplaudeix la dolça rosa...
Somriu  la vida.
.......
Baldufa del temps. Menuda,
per dins teu encar belluga
ta establia...
No paris, roda que roda...
De pàgina llegeix la coda
És ta vida.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Em vas emocionar, amb la veu de rapsoda quebrada per la emoció i avui ho has tornat a fer,amb la veu quebrada del record.
Nosaltres també estem molt contents d'haver-vos conegut i de saber que hi sou. Hi ha llaços nuats de manera que no es desfaran mai.
GRÀCIES PER TOT!
Per cert, aquell dia, se'm va oblidar felicitar-te, dins la voràgine de les vivències. En guany ho he fet al FB i espero que t'agradi la cançó que he triat. ^0^
FELICITATS!!! De part meva i del Joan.

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt com expliques aquesta història de la sorpresa i del trenet.

Ja l'he escoltat i l'he llegit.

Us felicito a tots dos!

Per la trobada, pel trenet i pels posts.

Ah! I pel teu aniversari! MOltes felicitats!!!!

Assumpta ha dit...

Anton!!! :-))) Què maco!!

Per cert... Acabem de canviar de dia... ja som a 15!! Però tots els Sants tenen vuitada, així que Moltes Felicitats!! ;-))

Assumpta ha dit...

Que sí, que ja sé que Sant Antoni és el dia 13... vull dir que hem canviat de dia i no arribo ni tan sols el dia següent! Sóc un desastre :-))

Mari-Pi-R ha dit...

La voz clara y dulce de Pilar que une vuestra amistad y al mismo tiempo yo me uno a vosotros en otro grado de ella.
Un feliz día y gracias por dejar el audio.

Júlia ha dit...

M'han ficat en l'embolic d'haver de recomanar blogs i repartir un premi, que potser ja temps. De tota manera he posat el teu a la llista. BON DIUMENGE!