divendres, 8 de juny de 2012

LA VIDA NO LA TENIM RESOLTA...aquarel·la


7 – 6- 12
La vida no la tenim mai resolta
com ens plauria sempre estrenant lo plàcid.
 Quan sigui pot venir l’instant pompós
o aquella mena d’agror que et consumirà.
Però has de somriure a l’altre. No li donis plor.
Calla en tot cas. Respira fons. Surt de taüt
que et relliga i consumeix empresonat
i camina pel cúmul de camps de record.
No resoldràs res, però pot apaivagar
la tristesa, el desconcert, l'angoixa... la pena
que et cull el clatell i et fa relliscar els peus.
Enlaira el cap. El temps escolat no torna...
Beu la copa. Potser una miquetona de mel
et traspassarà de dolç les galtes i s’envermelliran,
i la sang nova et procurarà alè renovat.
La vida no la tenim mai resolta...
Aprèn aquesta màxima absoluta del teu viure.
No t’enfonsis en el pou del passat. No hi tornaràs.

3 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada molt com ho dius i tens molta raó.

Jo penso que compartir també està bé, però tot amb mesura.

No cal enfonsar-nos en cap pou, ni del passat ni del futur...

Ramon ha dit...

Sàvies paraules. Gràcies Anton.

Pilar ha dit...

Camino de puntetes, per la bellesa adormidora de la imaginació.
GRÀCIES!!!
M'enduc la pintura. La necessito per a l'escrit d'avui. ^0^