dilluns, 25 de gener del 2010

505 .- SET VIDES TÉ UN GAT, I, NOSALTRES........... foto google imatges




SET VIDES TÉ UN GAT, I NOSALTRES ?
...........
PRIMERA VIDA --.Sentia una alè desconeguda, el colliren per el ganyot i el  tornaren a deixar al jaç, A seva orella els gemecs dels germans. Al poc, cap gemec, s’havia quedat sol

SEGONA VIDA --.Li diran l’escuat des d’ara. S’ha salvat de miracle de la pota del ruc. Però la cua ha quedat tallada i no podrà estarrufar-la ja mai més.

TERCERA VIDA --. Sort d’aquell tub que en la carrera davant del gos ha trobat. A dins està més segur que a casa i que ganyoli aquell afaram.

QUARTA VIDA --.  Allí al terrat de casa, les  revencillades que els budells li donen no les pot resistir i donant tomb s’apropa als barrons de la barana i en un mal impuls passa entre elles i cau al buit, Tres pisos el separen del terra que donant volteretes hi arriba, amb el pensament de morir.
Les potes resisteixen l’embranzida...

QUINTA VIDA --.No volia menjar-se’l aquell ratolí. Com embadocat es va deixar embocar, però la gana després d’hores de treball que no podia abandonar ja que les femelles li espremien l’anima... Ho va vomitar tot i encara ...

SEXTA VIDA --. Quan l’aclaparava el menyspreu de la seva companya que no el volia ni fent-li les millors magarrufes, ja que ara s’estimava a un company de vestimenta blanca...


SEPTIMA VIDA --. Havia aguantat tots els pals, però ara fins l’amo, malmirrós com estava, el posava al carrer per que qualsevol bestiot el deixés per enterrar,  Abans d’una mort indigna,  se’n anà al lloc que sa mare li ensenyà un dia, la cova on ningú faria de les seves despulles cap abric de la seva pell i cap gos, el gran enemic, li rosegaria els ossos. En la sobauma seria etern.
.

diumenge, 24 de gener del 2010

504--.L'AIGUA REUNIDA ES CONFESSA....foto album Picasa Mariona




23 – 1 – 10
L’aigua reunida es confessa
i regala al cel la lluïssor reflectida,
sense mentida,
que la noia que la mira és gran bellesa.
El tronc arbre
entra en el líquid esfondrant el sabre.
I la bici rodes descansa
mentre es perfuma l’ambient que avança
per raons de goig, sol de benaurança.
............
FRASE COMPLICADA QUE SE'M ACUT.
sEMEN - no TIRI  euNUC  LEAR.
............

dissabte, 23 de gener del 2010

503 -- LA GEGANTA JEU PETRIFICADA... foto pròpia del Montsant.


foto pròpia
22 – 1 – 10
La geganta jeu petrificada
En llit de roca dormint l’encís,
Un dia caminava estorada
Sent la reina del Montsant pedrís,
Però un verí entrà en sa ventrada
I allí quedà fent marge en el macis.
Un dormir etern els arbres hi bressolen
Quan el ventijol alena per les nits
I ella aixeca cap i passeja i aus volen

Esporuguides i retorna a joc en sol matí

divendres, 22 de gener del 2010

502 .- COM QUE AVANÇAVA A TOTS... foto pròpia.. de bolets al Montsant




20 – 1 – 10
Com que avançava a tots
Me’n en reia.
Ara duc crossa que em suporta
i fins les pedres dels vorals se’n en riuen.
voldrien veure’m esclafat.

Quanta misèria
No conèixer abans la realitat !!!
Si portes crossa
se te’n riuran.
Fes anar la crossa del cap...
La de lledoner
per casos especials.

dijous, 21 de gener del 2010

501.-LA TORTURA DE L LLUM...fotos pròpies de la foguera de s, Antoni.


fotos pròpies de la  foguera sant. Antoni

20 – 1 – 10
La tortura de la llum...
No percebria mai més
la claror...
Confiaria en la claror
de l’ànima...




Havia nevat fosca
quan l’ultima guspira
callava...

dimecres, 20 de gener del 2010

500.- UNA POMA COM ROBÍ (2º conte )......foto google imatge


dedicarem  al conte de la POMA aquesta pàgina que com un llibre arriba al nª 500.
foto google imatges
19 – 1 – 10
S’havia criat entre verda fullada
Que la resguardà quan era flor.
Després l’acaronà fent-li bresada
I la pujà segura i digna li feu ajoc.
Ni tebans, no cucs, ni mosca amoïnaren
Sa creixença, sa esclatada joventut
I canvià colors fins que roig la pintaren
Per ser-ne la dama reina en son despull.
Quan la dama del hort s’atansà a collir-la,
Veié un robí, una joia de tal immensitat
Que al joier reial l’encomanà sens destruir-la,
Posa-la en la corona per guardar valor cabdal.
Així la poma vermella,
Seria robí sempre ella
Ensenyant al mon son toc reial.

dimarts, 19 de gener del 2010

499 -- CONTE D'UNA POMA ? ... foto google imatges




Seguint la ruta empresa per diversos blogs, aqui poso la meva col·laboració envers la Poma.
Un conte, un trenet, un.... embellir un instant d'aquest fruit,...
foto google imatges 
18 – 1 – 10
...i arribava la delícia,
la poma als llavis...
Contactes de pells...
La ma dona carícia:
- Dentoles no em clavis,
roba’m pensaments -.
De dits l’abraçada
la llengua camina
per equador del gust.
La noia rep calmada
la suavitat divina,
la pau feta llum.
Bressolada en la boca
la poma es sent roca
diamant, robí, or.... perfum!!!

dilluns, 18 de gener del 2010

498 -- PINTORA !!! .. Relats Conjunts--Quadre de Lisbeth Firmin.-2004


Demananat un taxi de Lisbeth Firmin -2004
Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !

diumenge, 17 de gener del 2010

495 - HAIKÚ DE REPIC CAMPANES I ARANJAMENT FOGUERA SAN ANTONI, fotos pròpies.




Haikús a les campanes
-----
Campana al viu
badall al bronze esclafa
el crit de festa.
----------------
Fins el xing-xeng
sona veu de canalla,
ja neix la festa
--------------
Major cridòria
la veu al terme s'escampa.
És l'hora nostra.








PREPARACIÓ DEL ACTE SUBLIM
LA FOGUERA, ESCLAT DE FOC.
AGUARDARÀ TRANQUIL·LA
FINS QUE LLUMÍ CALI EL LLOC.

HAIKÚS DE PREPARACIÓ FOGUERA.
------------------
Buscalls, rabases.
llenya veinat dòna,
que cremi el mal
-------

Foguera feta
aguarda el sant moment.
Resum de foc.







dissabte, 16 de gener del 2010

494.- EL CARAGOL -- joc literari 143, proposta de J.M.Tibau


EL CARAGOL
JOC LITERARI 143 .- Proposta de J.M.Tibau.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
14 – 1 – 10
..............
Era temps de guerra. Casa seva, un casalici, l’ocupaven les forces com a caserna. La família hi vivia entre ells
Rondava per tot arreu com si fos l’amo, tots el respectaven, era el menut de cinc anys. L’anomenaven el CARAGOL..per que tant se’l veia amb banya fora com era amagat.
Recorda que s’enfundà en la jaqueta tronada del comissari polític i s‘endinsà en el passadís. Baixà les escales arrossegant ...la baluerna
A seva edat poder anar vestit amb roba de grans era un orgull.
Arribà al final de l’escalinata com un Napoleó i que no sabia que hagués existit mai. Quina orgullosa passejada...!!! Els soldats que trobava el saludaven com si fos un general, tots es quadraven.
Allà al lluny prop la balconada que dava al terrat la seva mare l’esperava. Arrencà a córrer, ensopegà i caigué més llarg que no era.
Mil mans l’aixecaren. No va plorar. Seva mare el deslligà de tants braços i li esmerçà un petó florit que encara recorda...
Havia estat estorat ... Després vindrien els trets que no el travessarien, el guardava... l'escut de la mare... Pobre CARAGOL

divendres, 15 de gener del 2010

493 .- EL SEMBRADOR D'ESTRELLES ... fotos enviades per Mariona,

La Mariona m'ha fet arribar aquestes fotos

El "Sembrador de Estrellas " es una estatua que está en Kaunas, Lituania.

Durante el día puede pasar desapercibida, como muestra la foto.

Un bronce más, herencia de la época soviética:



Camina per tot el mon

Amb la senalla ben plena,

Ell, un pobret sembrador

Nascut treballador de mena,

Camina escampant el be.

És l’or de seves entranyes,

El vol per tots, el reparteix

Com telat de les aranyes.

Colliu-ne la fantasia,

Colliu-ne la ficció

Colliu-ne l’alegria,

Colliu-ne la il·lusió...

Feu-ne un bon aigua barreja

Que sempre visquin en nosaltres,

No les abandonem.

dijous, 14 de gener del 2010

492.-L'AMISTAT QUÈ ÉS ?........foto pròpia, rasquera

foto pròpia, ubicació Rasquera

14 – 1 – 10

L’Amistat que és?

Una cosa fútil ?

Una cosa subtil ?

Crec és quelcom que és,

És té, és veu.

Que cala fins entranyes,

Que entra per la sang

I circula i circula

I no deu acabar mai.

L’Amistat fins sacrifici,

Sap ella bé el seu ofici

Si vols arribar a AMISTAT

Es pot perdre l’amic,

Mai L’Amistat

I, és que l’amic és el físic

L’AMISTAT és l’esperit.

Fins podem perdre l’anell

Que ens uneix amb l’amic,

Però la marca al dit, a l’ànima

No s’esborra mai, mAI, MAI !!!!

.............

- assumpta - ha dit...

L'AMISTAT, és un regal compartit!

És parlar i saber escoltar...

És somriure obert d'infants que no creixen mai...

És una abraçada tendra i saber donar la ma...

És oferir mocador a qui necessita plorar...

És fer enlairar estels i capbussar-se en el mar...

És trobar el llum quan la foscor ens ha atrapat...

Ès plantar una flor que crèix amb el pas dels anys...

És una aventura que tan de bo, no s'acabi mai...
....................
...............
Carme ha dit...

L'amistat és un present intens
que s'allarga eternament.
L'amistat és poder ser un mateix a cada instant i a cada moment.
L'amistat és acolliment de trasbalsos i penes.
L'amistat és la paraula
i el silenci en proporcions adequades.
L'amistat és riure.
L'amistat és mirsr i veure i entendre.
L'amistat és compartir.

14 de gener de 2010 18:33

............

Assumpta ha dit...

L'amistat veritable és un tresor immens



dimecres, 13 de gener del 2010

491 .- NO TINC LA POR AL FRED... foto pròpia i google imatges

foto pròpia


foto google imatges

12 – 1 – 09

No tinc la por al fred

Quan ton caliu brolla,

Quan la fantasia es mou,

Quan la il·lusió ens empara,

Quan el camí és segur

I l’espardenya es clava

En el sender segur

Que camina calma.


No tinc la por al fred

Quan ton aire dolç em frega,

Quan els dits en teus dits clouen,

Quan estem prop del focardal

Asseguts a l’escó dels sentiments

Que ens mou la vida.

No tinc por del fred...

dimarts, 12 de gener del 2010

490 - VOLIA UNA CROSSA.....foto google imatges



9 – 1 – 10

Volia una crossa,

li oferiren el braç.

i caminaren sense fatiga,

fins per tots els endurrials.

Ja no saben qui és la crossa,

ja no saben qui és el braç.

Dos cossos en una ànima

que camina sempre avant.

dilluns, 11 de gener del 2010

489- - QUE CONTENTS ESTAVEN.......foto google imatges


foto google imatges

9 – 1 – 09

Qui airejava amb tendresa ....

qui rebia amb il·lusió...:

- Els mirallets dels teus ulls

em trabuquen, m'atreuen a tu...

Que contents estaven...

s’havien trobat.

Amb tant aire que circula

poder posar-lo en son vas...!!!

El miracle el tenien els dos,

allí, collits per sempre del braç.

Instarien el mirar en el futur

avançant

sabent el que volien

delectant-se agomboiats.

diumenge, 10 de gener del 2010

489 - VOLDRIA SER NADÓ..... foto google imatges


foto google imatges

9 – 1 – 10

Voldria ser nadó

per néixer dins vellut de la rosa.

Que seus pètals fossin pell,

abric, respir, aire que gosa

enfondir-ne el seu perfum

i espargir-lo per la terra tota.