diumenge, 10 de gener de 2010

489 - VOLDRIA SER NADÓ..... foto google imatges


foto google imatges

9 – 1 – 10

Voldria ser nadó

per néixer dins vellut de la rosa.

Que seus pètals fossin pell,

abric, respir, aire que gosa

enfondir-ne el seu perfum

i espargir-lo per la terra tota.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Aquest és el primer text dels teus que he llegit avui... però en canvi és l'últim que comento.

Avui tinc un matí, ple d'Anton, el personatge de PI, el conte de 365 contes, el poema com cada dia. Genial, en tots els casos. Quan veus aquest nadó dins la rosa... qui no voldria ser-ho? Però vols que et digui una cosa, Anton? El perfum de roses... tu ja l'espargeixes prou per tota la terra. Les roses de les teves aquarel·les i de les teves paraules. Gràcies.

Pilar ha dit...

Estic fent un volt per les teves lletres i pintures. M'agrada el que descobreixo a cada pas.

- assumpta - ha dit...

Oooohhh! Quina delícia de fotografia per acompanyar el poema d'avui.

No sé que dir-te més després de les precioses paraules de la Carme,
així que m'hi sumo, directament!!!
Gràcies, Anton!

=)

Assumpta ha dit...

Si s'ha d'estar així de bé, jo també m'hi apunto!! :-))

rebaixes ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions al meu envaniment./ De veritat que veure nadó i rosa és semblant a veure l'estima que ens pareix una comoditat. Sentir-se volgut ens complau, en dona seguretat... Volguem-la i tinguem-la. Anton.