dissabte, 2 d’octubre de 2010

EN L'EMFATISME DE LES PERSONES............. FOTO MONTSE SUBIRATS

2 – 10 - 10
En l’emfatisme de les persones,
en la complexa conferència humana,
uns diuen un SI o NO escarit,
altres allarguen la melodia
com una cançó plena de corxeres.
Prefabricats, d’antuvi, els criteris
de dir o no dir, no em sobta
la forma d’expressió usada.
Aquests SI o NO sols volen saber
del contrincant que tenen al davant
i l’exciten amb la poca lletra
incisiva i penetrant i monòtona
per que la previsió d’atenció
obri la fons de la paraula confessa
que no es retingui
i que vessi a dojo les interioritats.
Continuaran esgarrapant
fins saber tota la llum que tenim dins
mentre que d’ELLS no en captaràs ni brot.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Si he entès bé, ens estàs parlant d'aquelles persones a qui un dia ens confiem. Ens transformem en un llibre obert, creient que són amiues, però ens equivoquem. No hi ha reciprocitat. Els "seus" llibres només mostren la tapa.
És tan sumament difícil tenir AMICS, Anton. Tan difícil...Que fins i tot els confonem amb els comerciants d'emocions que esn creuem pel camí.

rebaixes ha dit...

De vegades estem tant hipnotitzats pel que fem, som o volem ser que no ens donem compte que altres ens fan servir pels seus propòsits i una etapa d'ells es conèixer-nos tot els intringulis nostres... Jo m'hi he trobat en la vida real en més d'un cas i crec que tothom pot certificar moments en que després un es dona compte que ha cabussat a la bassa,... sobretot en els negocis... i a mi m'ha tocat. De vegades es tard quan un se'n dona compte.
Al fi i al cap el que escric no va en cap direcció sinó en omplir moments que em semblen factibles de comunicar.Experiències que es donen.Anton.

Carme ha dit...

Sempre he dit que sóc una persona afortunada... mai no m'ha passat de confiar-me a algú i que només m'ensenyi la tapa o que m'hagi utilitzat... o que no sigui que jo no me n'he adonat, que també podria ser. De tota manera tot són experiències... millor aprendre d'elles i reflexionar-hi com fas, Anton.

montse ha dit...

Avui dia tot és imatge, el fons no té valor. Potser ens convendria mirar d'altres cultures per aprendre a mirar el fons, clar que per poder fer-ho, es necessita temps.

Salut!!!