dimecres, 27 d’octubre de 2010

L'ARBRIU DEL MEU CABELL... foto google imatges

No veiem el que hi ha darrere del canyar. El cabell, la closca també tapa el reservori viu de nostres reaccions humanes que després si la voluntat està propícia és desenvolupa en actes. Quina fàbrica tenim en tant poc lloc... Tot és controlat o descontrolat des d'aquest lloc de control ... Allí el general disposa, - Aixeca la ma... Pega, acarona, cedeix, aparta, dòna...
El centre d'operacions  amb el nostre JO que ens dirigeix i ens mana, que accepta i rebutja, que entra i que surt, que posa i treu... I també acumula tots els records i els pot fer tornar a viure... i els pot barrejar amb altres i suavitzar o entenebrir... El centre de control
 el podem controlar sempre ? Algú farani pot dirigir-lo ? I serem autòmates ?... No vull pensar més que estic rodejat de rateres que em poden fer el no ser JO, l'autèntic que voldria ser. A cada pas m'esperen... I a vosaltres ?Anton.
26 – 10 – 10

L’arbriu del meu cabell
tapa la brutícia acumulada,
temps i hores de lluites insanes
han fet crosta damunt clepsa.
El vent vol arramblar-la,
la pluja estovar i fer neteja
i el sol..., el sol...

Els dic que provin d’esborrar
els fracassos i relliscades,
els desconcerts i les ventrades,
el tuf de tot el meu treball.
Hores insòlites pensant en victòries
quan les batalles menjaven els jorns
d’una vida que encara tinc.
Tot allí és guardat
acompanyant-me de records.
No em despentinaré ara
que ja no puc fer-me la clenxa.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Tot està atresorat sota els cabells. En un món on ningú pot entrar. Només saben d'ell si diem alguna cosa...Però sempre en queden moltes...Fins i tot les que no s'han pensat.
Una abraçada, Anton.

Assumpta ha dit...

El comentari que fas primer en prosa, m'ha semblat excel·lent... Esperem que no, que mai ningú des de fora el pugui dirigir...

Però el poema l'he trobat trist, Anton... perquè tapa la brutícia acumulada?... Jo crec que el que tapa és cosa bona :-)