dissabte, 30 d’octubre de 2010

QUANTA BONDAT ATRESORES OCELLET ... !!!... foto pròpia

En l'acondicionament d'arxius passatsdel vell al nou ordinador he trobat un poema guardat de Mario Benedetti, la seva lectura i un e-mail d'una persona amiga m'han inspirat ha escriure aquest post i gravar el poema amb la meva veu que podeu escoltar si us ve de gust...

L'Alegria !!! Hi han moments que no arriba, altres que no la podem suportar, altres que la tenim i ... la sabem conservar, de vegades també en aquest va i ve dels instants, pènduls dels que depenem ens la arrabassen i que retorni costa, ja que tenim motius per arraconar-la nosaltres... Però com la Felicitat de la que deu ser parenta, hem d'acceptar-la i alegranos amb ella i optimitzar els moments de vida... L'altre dia deia que estem entre llàgrimes de pena i d'alegria, així anem per la vida.... consumint instants de vegades volguts, altres que rebutjariem,... jo crec que no tenim tanta Llibertat per decidir... Anton.
30 - 10 - 10
-Quanta bondat atresores, ocellet... !!
....................
                                         Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist...
que taula és parada,
Que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia....
que no gosa cantar,
no li surt de l'ànima...

L’ocell, al bec una pedra menuda...
clica, estreny, allotja, engalta.
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!


( L’ocellet és l’ALEGRIA
Que en l’habitacle falta ).


El finestral s’obre...
- Volant vinc a taula.
............
El moixonet trist
ha sortit de gàbia
Les mans de la nina
acaronen l'ala...
....
No tanquem el vidre
que avui el sol guaita








2 comentaris:

Pilar ha dit...

L'alegria és efímera, però pot durar una eternitat. Sempre ens surt a l'encontre, fins i tot en moments en què no la podem sentir. Tal vegada només cal obrir la finestra i deixar-la entrar. Preciós el poema i millor recital el que ens regales i ens regalaràs.

Assumpta ha dit...

Anton, tens una veu jove, clara, ferma... és maco sentir-te recitar :-))

Ai, l'Alegria... la tenim a estones... i és maco quan arriba.
Parenta de la Felicitat... i tant... i parentes ben properes!! :-)