divendres, 3 de juny de 2011

QUIET,REPÒS.M'ASSEC... foto google imatges



3 – 6 – 11
Quietud. Repòs. M’assec...
Penso. Em moc. Camino.
Adelero. Accelero. Corro.
Veloç. Retorno. Bumerang. Record.
M’assec. Repòs. Quietud.

Quiet en el repòs m’assec ...
El pensar em mou i camino.
El deler em marca, accelero i corrent,
velocitat als peus, retorno al lloc.
El bumerang del record em porta
al seient on reposo  quiet.

Nèixer, viure.morir.


7 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Que n'és de bò , nèixer, viure, morir i reposar i sentir que encara hi som i que sentím i tornem-hi. Si és com un boomerang de la vida.

Carme ha dit...

Repetim i repetim, cicles, rutines, vivències, experiències, sentiments. I sempre que cal tornem a començar.

Reposar inevitablement, a cada cicle.

Galionar ha dit...

D'això se'n diu Viure, Anton, i tu ho fas amb tota la seva intensitat i amb la paraula justa per transmetre'ns els teus sentiments i fer-los nostres.
Una de les coses bones que té això de portar un blog és la impreuable sort de conèixer persones com tu. N'he conegut unes quantes, i sou la meva riquesa personal i intransferible.
Gràcies i una forta abraçada!

lurdscontes ha dit...

Cada paraula que escrius té una força i alhora una delicadesa impressionant. Totes juntes una explosió com la que fa el llamp de la fotografia al caure al terra.
Felicitats!

rebaixes ha dit...

Si en la pintura el color és una meta a desentranyar i fer-lo nostre i potser rectificar o engrandir el que ens vol dir el dibuix, crec que en els escrits hi ha també l'interpretació personal de les paraules, frases, conjunt i donar-los-hi el gust que volem, el que ens alliçona i ho podem convertir fins en nostre...
En els blogs, Galionar, tots hi deixem quelcom del nostre caràcter, ambicions, alegries i penes, voluntads... un sens fi d'objectes personals que qui sap si en la vida real els treuriem, aquí perdem la vergonya i ens anem acostumant a dir, de vegades, interioritats, confesables, que es quedarien en el tinter si no tinguessim aquest medi. jo crec que ens esperona a confesar-nos... Anton.

Elfreelang ha dit...

Ets un poeta i un filosof Anton! l'etern retorn d'esdevenir continu ...n'has parlat dibuixant metàfores

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Anton, com es poden fer tantes coses a la vegada? Suposo que són una rera l'altre per allò de néixer, viure i...morir, encara no!!!
Podria ser néixer viure i somniar, que ens permet fer correr la imaginació...
Una abraçada,
M. Roser

Em deixes un raconet oi? Gràcies