dimecres, 31 de març de 2010

ESTAS LLUNY O AIXÒ EM FIGURO ...... foto imatges google

foto imatges google
30 - 3 -10
 Estàs lluny
o això em figuro,
Cobert per la boira
que no parla i t’encongeix
et dibuixes en un marc
que engoleix i arrambla
figures i destins

Encen el foc
que marxi l’escabellosa
i retorni la pau
amb sol de bon matí

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la distància és relativa quan hi ha amor entre el mig

Cris (V/N) ha dit...

Doncs encendrem un foc, que doni caliu a l'ànima, si?
Petons i abraçada gran Anton, sempre m'emociona llegir-te....

Albanta ha dit...

Deixe'm entrar el solet de la primavera que escampe boires... i faci més curtes les distàncies.
Una abraçada molt molt forta des del sud.

rebaixes ha dit...

Ja sortirà el sol.
La vida segueix...
no podem anar enrere
sols els record
ens porta al passat.
..........Anton.
Que tingueu bones festes,tots.

Pilar ha dit...

El vel de boira és el millor teatre d'ombres xineses. La vida és present en cada gota d'aigua que la forma, de manera subtil...Com el teu pensament.

Carme ha dit...

Sortirà el sol, encara que avegades no ho sembli, Anton.

- assumpta - ha dit...

De vegades la boira no ens deixa veure més enllà, però arribarà un dia on el sol, l'anirà desfent i el seu caliu retornarà la pau.

De nit, els estels sempre llueixen encara que la boira no ens els deixi veure.