18 – 2 -10
22 -La pensa li deia
al ser preocupat
per l’Instant...
Glateix dins teu
com un got d’aigua
on la circumstància
hi vessa uns granets de sidral
Si en tira molt
Fins és desborda
L’alegria o la pena.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges
dijous, 18 de febrer del 2010
dimecres, 17 de febrer del 2010
...EMBELLIRÀ DE COLORS .... poemes d'Instants.
16 - 2 - 10
Un instant
embellirà de colors
el meu viure
del capvespre.
Barrejaré
amb pinzell
la policromia
i em parlaran
cadascun
dels seus miracles
i retornaré al blanc
de la llum
i al negre
que ens escarrassa
les nit d’ull tancat
i esperit obert
a la fantasia del somni...
...i llampurnetes
veuré rodejant-me,
espurnes amigues,
xispetes de coloraines.
dilluns, 15 de febrer del 2010
LA PROXIMITAT...
15 – 2 - 10
La proximitat
esvera mes peuades
amb hectiquesa
de voler prompte
arribar...
Neguit
que es fa dèria,
esvera caminada
i la paraula
vol entrar en el vent
per que em porti
al lloc sagrat.
divendres, 12 de febrer del 2010
GLOPEJANT EL GLOP...
Pensa i sentiment se'm barregen. La claredat és dificultosa de trobar-la en mi i em surten espurnes que connecten dins del que travesso i ni sé si estic en el nom complert i feliç o en una mena de tast que se'ns dona per calmar-nos... He escrit això.
El malalt va seguint el seu curs, lent, però esperançat, això és el que em confirmen cada dia.
Gràcies a tots per la immensa ajuda que em doneu. Anton.
11 – 2 – 10
Glopejant el glop
que em palpeja
entre boca i llavis,
em clapeja
el seu gust amarg.
Tofut i toix em deixa
enganyat.
I bridat a la gola,
com bresca de ferro
ma presta a ofec
m'engorja.
La brasa bramula
superior a mes forces
que no vol engolir
aquest estrall
a punt d’escanyar-me.
El meu escriny abans
era ple de joia dolça,
ara, m’arrabassa
la incertesa certa
del perill de tenir
en mon cos
Barreja insondable...!!!
La sabré destriar ?
dimecres, 10 de febrer del 2010
VA DESPERTANT CONSCIENT ...
Tinc un moment i el dedico de tot cor a vosaltres, a TOTS...!!!
Des del dia que vaig assabentar-vos de la notícia, la evolució, encara que lentament ha prosperat en el bé. naturalment que el patiment ha set majúscul.
Fa una hora ens han dic que ja va despertant i que ha conegut a la seva dona, la Manoli ... i una neboda meva que avui es trobava allí. Avui la meva filla i el gendre no hi eren.
Ara, anirà seguint el seu curs que sembla molt favorable.
Gràcies de cor a tots.
..............
El que segueix es un escrit fet abans, aquest matí.
...........
10 – 2 - 10
Amagat en la fal·lera
de primmirada vida,
avui has descobert
l’empall.
de la cara que ensenyes
a tot el jutjat.
La careta, sols ulls
miren darrera cartró.
No vols col·lapsar
el teu cor en l’angoixa
de la figura que veuen
els altres.
Exercites el teu carnaval
de lluita miseriosa
contra el que no pots variar:
EL DESTÍ
que t’han posat
en el teu carnaval.
Mires la realitat
que entra xafant-te
i anul·lant sentits...,
embotant el vi
dins teu que espetega
sang d'alcohol
que crema entranyes
i penses que salvarà
el moment advers.
Suporta el teu carnaval
a la vora dels altres....!!!
Ells, també el tenen
més lleuger o pitjor
i els sents queixar-se?
diumenge, 7 de febrer del 2010
PER QUE NO EDITO . ANTON.
Per assabentar-vos del per que no edito des de fa vuit dies.
El diumenge passat el meu fill, un atleta veterà de 45 anys, és va sentir indisposat en un entreno normal en la pista d'atletisme d'Ascò. No va poder arribar a casa i al poble veí - Vinebre - va ser atès per la seva dona, i després pes infermers que casualment eren al lloc. Amb helicòpter va ser traslladat a Bellvitge.
Segueix en la UVI o UCI amb el perill latent, però meravellosament cuidat per metges i màquines...
Tot segueix el curs que els professional dictes encertadament ... i l'esperança la tenim en ells posada.
Us ho he volgut fer saber. Tots sempre m'haveu atès més bé de que mai hauria esperat. Penseu que ahir complia /9 anys, si, setanta nou anys i poder estar aquí amb vosaltres sent ben acceptat ha set un bàlsam que m'ha ajudat a fer el poc que he fet.
Gràcies a tots. Amics, lluiteu per la nostra llengua no us arrugueu. Una abraçada a tots. Anton.
El diumenge passat el meu fill, un atleta veterà de 45 anys, és va sentir indisposat en un entreno normal en la pista d'atletisme d'Ascò. No va poder arribar a casa i al poble veí - Vinebre - va ser atès per la seva dona, i després pes infermers que casualment eren al lloc. Amb helicòpter va ser traslladat a Bellvitge.
Segueix en la UVI o UCI amb el perill latent, però meravellosament cuidat per metges i màquines...
Tot segueix el curs que els professional dictes encertadament ... i l'esperança la tenim en ells posada.
Us ho he volgut fer saber. Tots sempre m'haveu atès més bé de que mai hauria esperat. Penseu que ahir complia /9 anys, si, setanta nou anys i poder estar aquí amb vosaltres sent ben acceptat ha set un bàlsam que m'ha ajudat a fer el poc que he fet.
Gràcies a tots. Amics, lluiteu per la nostra llengua no us arrugueu. Una abraçada a tots. Anton.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)