dilluns, 30 de març de 2009

242 -- QUAN LA POR ENS VE DARRERE...


23 – 3 – 09
Quan la por ens ve darrere
i ens afeixuga i ens combat,
la voluntat deu posar braços
i entrar directa al treball.
La por governa a la peresa,
no deixa moure el magí...,
bon cop de peu que el cos desperti...
L’ocell ja canta de bon matí.

5 comentaris:

Gaia ha dit...

La por ens fa oblidar qui som, els nostres drets i la nostre llibertat

Carme ha dit...

La por ens fa fer moltes coses i ens fa deixar de fer moltíssimes més. La meva paraula proposada per definir la història de la humanita t en un sol mot va ser aquesta : por ja sé que és una mala companya i per això així anem...

Assumpta ha dit...

Ostres, Anton!! Aquest poema sembla com si l'haguessis escrit per mi!! :-)
Cada matí hauria de pensar en aquestes paraules teves i dir-me a mi mateixa:
"Vinga, Assumpta, fora peresa, amunt amb la força de voluntat, cop de peu a qualsevol temor i amunt!!" :-))

rebaixes ha dit...

La por jo la tinc clasificada com una antesala o una prevenció humana en contra del pànic que pot acabar en bogeria. Crec que és un avís, per això força de voluntad i un bon cop de peu... Anton.

Assumpta ha dit...

Tens tota la rao... força de voluntat i endavant!! :-)