dimecres, 4 de maig de 2016

LA POR... aquarel·la


Si ell ja residia en el casal de la pobresa,
no li feia gaire goig establir-s’hi,
sabia que tot ho perdia de seguir
perseguit per la por.
La por era mala companya
que l’enfrontava al gran pedrot
que mal superaria...
Por li feia l’elefant
que amb sa trompa el segaria.
I que en direm del gos rabiós
que davant d’ell li privava el pas
i per últim  baixant els graons
aquell escarabat fematé
que li sorgia a l’estable del ruc...
Qui jura no tenir por... sí,sí...
qualsevol, la del pedrot inerme
o del escarabat fastigós...
A quin votaríeu per necessitat
deixant la por arraconada
que pot saltar a la cara com gat furiós?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 3-5-16