DINS DEL SOROLL... BOLI RÀPIT PINTANT.

Un comentari entrat en el blog de Pilar aquí amb el tapuixet propi

.................

Dins del soroll aniua el meu silenci.

per que m'emmiralla el ulls?

No puc destruir els esculls

que pugen pel carrer de la vida.

La prestatgeria plena de llibres

oberts a tant de crit i sondroll

volen captar l'atenció marcida...

I jo callo i miro en l'aigua tèrbola

el neguit que vol embolcallar-me.

Opto pel silenci per comprendre

com tot, tot vol anorrear-me

i fer-me seu amb seus criteris...

Aixì, com puc trobar el meu mirall

que sempre em va regalar joia ?

Sortiré d'aquesta biblioteca

on no hi ha llibres per mi

i buscaré aquell recó dilecte

on hi trobo amoroses persones.

.................. Anton.

08 gener, 2012
.....Ho ha dit la Pilar .......
..Dins del soroll,

segueixo la sendera del silenci.

Un mar d'aigües manses

on es multiplica

el meu reflex,

que també calla.

El gerd amagatall

em fa reviure.

8 de gener de 2012 19:10

SER LLIURE ... boli ràpit pintat

6 – 1 – 12

Per on els ángels revolen

voldria jo caminar…

Que l’esperit cavalqui

amb els núvols

i es perdi en el mirall

de les menudes gotes d’aigua

que baixaran a la terra

per amors fertilitzar.

Comfondrem amb el vent

que sa veu arreu em porti

visitant arbres com fan ocells

que ajoquen on els plau…

Ser-ne lliure,

Lliure de tot fang.
...........
La Carme ha dit

Ser lliure de tot fang,

que l'esperit s'eixampli.

I que ens porti el vent

fins al cel més clar.

I volar més lluny

d'on es pot caminar.

I trobar endins de tot

en la solitud de l'ànima

la més gran companyia.

7 de gener de 2012 11:5

L'INNOCÈNCIA PORTA AMOR I PAU... boli ràpit pintat

5 – 1 – 12

Avui, les il·lusions de tots volaven

com ocells dilecte, estimats.

Ho has vist NOIA la innocència

que portava a cara i cor teu PAU?

I, els altres, en TU ens culivavem

Preguntant-te ,ON ETS ?

Per què has marxat ?

I hem vist el teu lloc buit

ple del nostre immens neguit...

Aleshores, el teu esperit

ens dava com sempre AMOR I PAU.

Era el teu lema compartit

que com ocells volarà sempre

caminant al nostre pas.

EN UN ESPAI FLORIT DE LLUM.... boli ràpit pintat.

3 -1- 12

En un espai florit de llum

l’aigua calma n’és la vida

que reflexa un cel d’idees.

Volguts ocells que porteu noves,

ajoqueu en l’arbriu que calla

i aspira el vostre gorgueix d’alegria.

Arremolinats en vostres cuites

llenceu el crit que desperti

en l’horitzó la llum aurifica,

cúmul en nova etapa, en nova vida

i ajudeu a l’aigua que, quieta, sospira.

LA ROSA DEL TEU PETÓ.... BOLI RÀPIT PINTAT

Estavam sense Internet des de el dia 1 -1 12  al vespre.,Alguna averia important i encara que ens hem escarrassat en tot el que hem pogut, fins ara no ens han dit que la reparació ja era efectiva i he pensat en possar el que tenia preparat per ahir. Anton.

2 – 1 -12

La rosa del teu petó

era a la terra groga...

Era l’or del tresor

de l’alè de ta boca.

Intens degotall de fulles,

pètals fins, dits de carícia,

prets en la ma dilecta

que dóna la sang nua

per un etern viure.

..............

2 – 1 – 12

Férem el camí nou, nostrat.

L’erm quedà fet jardí.

I l’arbre potent de l’amor

cantava al vent son ramatge

la cançó del contacte

-braços que donen coval –

en la mel·líflua veu de les flors

NOU ANY, NOVA ETAPA, NOVA VIDA.... BOLI RÀPIT

1 – 1 – 12

Comencem nou any,

seguici de dies...

La creu també roda

i rodant fa cercle de vida.

No vol ser quatre braços separats,

vol ser abraç intens,

-caliu agermanat -,

centrifugant l’estima.

............

1 – 1 – 12

Junts hem caminat

i ara te m’apartes ?

Erets com les flors,

donen perfum i fruit

sense pensar en elles.

I es que, ens adonem

del que donem?

El goig de donar

envaía teva sang

i donaves i donaves

i mai teu or predeies

.............

1 – 1 – 12

Teus fets autèntics,

ben marcats,

han quedat aquí

com arbre que creix

en precipici...

Fets i records intangibles

aguanten ferms en el lloc...

La intempèrie, vent de crit,

no els acoltella.

El tovanc clama i l’estira,

impertèrrits aguanten,

Aquí tenen perenne vida. 

EN EL PORTAL DEL NOU ANY US DESITJO L'ALEGRIA.... aquarel·la de l'Anton.

ANIUEU EN LA PLATJA DE L'ALEGRIA. US DESITJO UN FINAL D'ANY COM CAL I UN COMENÇAMENT PLE DE PROPOSITS D'AMOR I PAU...

DEIXEU-ME MIRAR COM NEIX UN NOU DIA... Que els bons records m'uneixin  i em retornin vida.Anton

30 – 12 – 11

Entrellaçats els dits

nostre camí seguíem

saltant

els tolls i clots i pedruscall

que als peus venien.

Els braços s’abraçaven

fort, junts a pit s’unien

quan barrancs de tristesa

-sots inhumans -

en el sender sorgien.

Però brincaven de goig

en l’alegria...

Falda al aire fresc volant

com ocells en el cel,

cabell que ressuscita...

I la rialla al fons, distesa...

DEL MAL SE’N FOTIA

ENCESA LA LLUM ... BOLI RÀPIT

29 – 12 – 11

Encesa la llum de l’ànima

parlo sol com desauciat

que busca la sortida

en la finestra del record.

Arreu camina el bromall

que els ulls no percebeixen,

però la ment activa

hi destria com temps d’abans.

Les mans i llavis no contacten

amb la deesa de pell espirituosa.

Dins del record que parla,

el pensament camina i camina

resseguint el melós sender

on AHIR junts vivíem.

.............

Per més neu que et cobreixi

sempre donaràs el teu perfum.

Erem com reflexe de llac...

Mirall  que fidel dibuixa.

Aparellament d'aigua i terra

Carn i esperit junts en el viure,

arbre potent que creixia

agermanat sense esquerda.

BUSCANT LA TEVA PEUADA... BOLI RÀPIT

28 – 12 – 11

Buscant la teva peuada

perdo les fulles dels dies.

Elles volen apalomades

sense trobar repòs digne.

La caragola plega veu

soferta a l’embat de les ones,

Engull el seu que dir suau

i es queda quieta a l’esguard

del cloure dels dies fets fulles.

Engola la eterna melodia,

harmonia del vent que encapsa.

Zèfir i fulles allí es troben

i dins el corn es guarden.

Allí viuen sotmeses, indistintes,

callant silenci de paraules.

Quan desperti de la letargia

buscaré en el mar la caragola

i escoltaré el seu bon dir-ne,

qui sap si porta la paraula dolça...

-En l’eternitat t’estimo -.

I resaré que retorni la peuada

que va endur-se-la...per sempre?
No pot ser, que junt a mi la veig
com caragola guardant veu
i contant amb els dits els dies

COM BARQUETA AL CEL.... boli ràpit

Coment posat al blog de la Carme, el boli ràpit ha volgut intaurar-se gràcies al seu bell dibuix de P.Paint.

............

Com una barqueta al cel

el ganivet de llum talla

pensaments que acudeixen

i els sembra en claror

a pas de serena nit.

El gorgueix calla

i fins el vent ajoca

i la llum d'un estel

ens assenyala un nort

Es que vol ensenyar-nos

altres destins ?

.............. Anton

27 de desembre de 2011 16:05

SEMBLAVEM, EREM UNA SOLA COSA.- BOLI RÀPIT

27 – 12 – 11

Semblavem una sola cosa,

èrem una sola cosa,

units per l’umblical destí.

I un jorn el cordó ens tallaren,

arreu del temps de falç segaren

el seguir junts fins l’infinit.

Calla la por que no teníem,

insulsa la veu destrosà el que vivíem,

barranc dejú nostre temps cruspit.

I ara, la vaga del cos no  troba

el repòs en res, tot se li roba

en un singlot de plor d’impur neguit.

Créiem, instants nobles, ser un per l’altre

i ens ha arrassat el cèrvol lladre

corrent a galop, pols de pota, en son neguit.

El record retorna cambiant l’arena

en rellotge antic que corre com la pena

d’un pressoner que bon part no pot parir.
...................
......................
27 - 12 - 11


Hi som, seguim, 
caminem a pas feixuc,
alçem el cap
i tenim el cel damunt.
Un núvol passa
i tapa la claror
i amb el braç
l'apartem del seu cami...
Ens tapava el sol.
Qui pot viure sense sol?
.............. Anton.
.............

BROLLA L'AIGUA...

Dibuix de la Carme 

Brolla l'aigua suau i tendra

com guspires d'idees replenes.

Unides ens porten el foc d'estima,

la claror de la paraula dita,

las senzilla set que al llavi aniua 

i calma amb nou bes el desig 

que esclata en nova vids.

.............. Anton

20 de desembre de 2011 8:03
..............
DEL MEU DIARI A ELLA.
Parares el vent aquell dia
i els teus ulls verd blau
fins a mon mirar venien.
La claror s'agenollava
rebent teva llum divina.
I es fongueren les dos llums
en primer bes, amor naixia.


Han seguit i seguiran...
En ells mai hi ha hagut falsia.

ES PONDRÀ EL SOL.-- aquarel·la de l'Anton

27 – 11 – 11

Es pondrà el sol

en l’intern de l’horitzó.

Callarà la llum, ciri ardent,

-Coloraines d’or i sang i al final silenci -.

La cascada, aigua de records,

reviurà en l’alè del banc de la vida.

Sospira el goig en el capvespre?

Instants i moments han fluït desori,

però guaita en els sers la claror

del llampec que ja s’apaga.

Lluita constant i dura

ara s’asseu en el caliu de l’últim tram,

vida en la seva posta...,

Camí de camp de repòs.
................
Que el sol retorni en nou dia.

ULLS AMAGATS EM MIREN.- BOLI RÀPIT

23 – 11 - 11

Et protegeixes.

Teva mirada, forats de pany

d’interna porta,

sublim es tapa...

La llana acull el llom

i cabell i resguarda l’alè.

En saps de mirar a l’altre

sense descobrir-te.

Mar bellugadís, ones parpellegen.

Cel sense núvol de tempesta

espera el contrapunt

per negar de llum

el desig que posa a safata

el pergamí del teu bes.

Vols dir que m’esperes ?

Ja vinc a enfonsar-me

en ta mirada exuberant,

tendra, inquisidora.

INTERROGANTS. escrit de Montse Argany en l'Enjub nº 4

No acostuma a entrar escrits d'altres, però avui m'ha vingut a ma al treballar en el llibret d'ISUU, del recull que faig de la revista L'ENJUB editada a La Torre de l'Espanyol del gener del 96 fins a des.. del 2001, aquest article d'una amiga comú del nostre fill i de tota la nostra família, la Montserrat Argany. De vegades hi penso en coses semblants i l'he extret per si teniu temps i gust de llegir-lo i potser també idear dintre de les preguntes que la autora es feia. Anton

                                                I N T E R R O G A N T S

Com és la influència social que estic rebent?

 Quins efectes produeixen les relacions interpersonals? 

Tinc necessitat de poder ?

 On vaig, on puc arribar ?

 Què pretenc?

 Qui soc ?

La vida és com una obra de teatre. Unes persones pugen dalt de l’escenari i fan una caricatura de la vida mateixa. S’hi esmercen, s’hi llueixen i en son aplaudides i elogiades.

Unes altres persones estan al darrere de l’escenari preparant decorats, llums, vestuari, etc. No es veuen, però son allí i el seu paper no és menys important que el dels primers, però en la majoria dels casos son oblidats.

Uns i altres estan fent un servei i tots son necessaris. No es podria dur a terme si fessin tots el seu paper.  

 Preguntem, doncs ! Quina és la nostra missió ? Què ens esperem de la vida i quina actitud prenem en front d’ella ? 

Soc feliç amb la meva feina i el meu entorn ? I en vers el serveis, a quin grup pertanyo ? Als que llueixen o als que estan al darrere ? Doncs, cadascú s’ho ha d’aclarir.

Tots som persones i això és el que pesa, com a tals s’ha d’actuar i arribar a conèixer-se. A partir d’aquí es pot començar a treballar en l’estructura de l’ésser.

                                                                                         Montserrat Argany Rocamora

MONTSERRAT ROIG -- 20 ANYS QUE VA MARXAR CAMÍ ENLLÀ

T'allunyares un dia,

la teva veu va callar

mes, teu esperit sens calma

martureja nostres caps.

CINC DIES AMB MONTSERRAT ROIG - 4 - BOLI RÀPIT - V. CORTAZAR

PARALEL·LISMES.- Nasquereu en diferenciats estrats. Vostres joventuts aspirants a la lluita que seus sobreixia del cap. Ella, univessitària, ell autodidacta per ell impossat, poden seguir estudis un mestre el va despreuar... No s'ho mereixia... El mestre un covard, no dominava als alumnes i un 0 a tots els possà. No va creure mai més en la gent que NO sap afrontar el seu deure i per això lluità. .. Després es feu la carrera i fins mestre de tants i tants...El neguit el portaven, arribarien als cent anys? En 45 feren un disbarat de treball, rectes, inòlumes, el seu camí, seva TERRA, seva LLENGUA ... Viurien i moririen Catalans portant arreu la bandera que molts voldrien subjugar... QuanT joven els copiava...!!! Ells al davant, Si caus set vegades, aixecaten vuit i a seguir, a suar... Tantes coses ens vareu deixar...!!!
                                                                  ....................... Anton,

CINC DIES AMB MONTSERRAT ROIG - 3 - V. CORTAZAR. -NO ME DEJES

PARALEL·LISMES.-Cultivaven cultures i disciplines diferentes, però unides pel mateix esperit. Projecció imperiosa de volar i aconseguir la fidelitat dels seus ideals. Ànimes obertes, rectes, insobornables, il·luminats,... Què més podria adjectivar d'ells?  Tenien un camí traçat i sense màcula el seguien sense respir.. Anton.

........

.........

Com ocells volaveu

amb el deliri al pit

Quin Everest buscaveu?

La TERRA al cor i als peus...

TERRA d'oli, ametlles i vi...

- vostres ideals, paraules, fets -

per inculcar als demés.

Com ocells volaveu

amb el pap ben ple

repartint a les niades

la becada dilecta

per fer crèixer

vostres ideals, paraules, fets.

On heu anat a niar,

fills de la TERRA.

TORNEU... !!!

  

CINC DIES AMB MONTSERRAT ROIG- 2 - AQUAREL·LA-v.concert d'aranjuez . cortazar

PARALEL·LISMES.- Temps de vida similars assoliren. La Montse 45 anys   i el nostre  Josep Anton 45. anys. Pletòrics de treball, de iniciatives,de fer pels altres com núvol que plou fi arreu, com ventijol que acarona, com sol que enllumena... Pensem si la seva existència s'hagués prollongat...Si varen deixar actes impregnats de bondat... quants en quedaren per realitzar?
Em de fer-los continuar vessant la seva doctrina i som nosaltres qui els devem que ens hagin ensenyat. Anton

......................

Potser ens dirien :

...

Segueix el dia, VIVIM

s'esfum la boira, VIVIM.

Amb les tribulacions

amb els desencisos,

amb les glòries,

amb les delícies,

amb el que ens complau

amb quant ens esgarra

els instants... Però

VIVIM.

En els moments inhòspits

en els moments tendres...

VIVIM...

I podem fer la vida d'altres

més digna, més fàcil

si hi posem la carìcia,

la paraula que sospira.

.............. Anton.

........

SEGUR QUE ENS ESPEREN....

CINC DIES AMB MONTSERRAT ROIG - 1 - TINTA XINA - VIDEO

PARALELISMES.- Avui fa vint messos ens deixava el nostre fill Josep Anton, ...Dintre d'uns dies la Montse-LA DONA- farà vint anys que és en altre lloc. He volgut unir aquests dos sers que feren el be dins d'aquesta societat de vegades, per no dir sempre, cruel. Calaren, cadascun en la seva projecció, una estela que es fa imborrable.
En el transcurs de cinc dies fins a la data  10 - 11 - 11, m'he proposat entrar aquí la figura de la Montserrat
reflectida en copies de la seva cara de la forma que habitualment faig. Vull intentar-ho encara que em costi,
Aquí va la primera, ES EL MEU HUMIL HOMENATGE, i unes paraules adients.
...............

MONTSE, Et vull veure contenta

amb riure desenfrenat...

Preparem la catifa

que els blogaires et faran.

Ton record perdura...

NO MORIRÀ MAI.

...........................