Estavam sense Internet des de el dia 1 -1 12 al vespre.,Alguna averia important i encara que ens hem escarrassat en tot el que hem pogut, fins ara no ens han dit que la reparació ja era efectiva i he pensat en possar el que tenia preparat per ahir. Anton.
2 – 1 -12
La rosa del teu petó
era a la terra groga...
Era l’or del tresor
de l’alè de ta boca.
Intens degotall de fulles,
pètals fins, dits de carícia,
prets en la ma dilecta
que dóna la sang nua
per un etern viure.
..............
2 – 1 – 12
Férem el camí nou, nostrat.
L’erm quedà fet jardí.
I l’arbre potent de l’amor
cantava al vent son ramatge
la cançó del contacte
-braços que donen coval –
en la mel·líflua veu de les flors
3 comentaris:
Precioses les paraules i preciosos els decorats en què les deixes anar.
Com m'agraden aquests dibuixos a boli, plens de coloraines!!!
Pasarnos sin Internet es quitarnos una parte de nuestra vida.
Estos dibujos colorados resaltan mucho, sigue con ellos.
Hoy he estado adelantando un cuadro empezado de mas de un año al óleo, siempre me da pereza ponerme con este material, el pastel o los lapices de colores disfruto mas con ellos.
Un feliz sueño
Publica un comentari a l'entrada