divendres, 30 de desembre de 2011

ENCESA LA LLUM ... BOLI RÀPIT



29 – 12 – 11
Encesa la llum de l’ànima
parlo sol com desauciat
que busca la sortida
en la finestra del record.
Arreu camina el bromall
que els ulls no percebeixen,
però la ment activa
hi destria com temps d’abans.
Les mans i llavis no contacten
amb la deesa de pell espirituosa.
Dins del record que parla,
el pensament camina i camina
resseguint el melós sender
on AHIR junts vivíem.
.............

Per més neu que et cobreixi
sempre donaràs el teu perfum.



Erem com reflexe de llac...
Mirall  que fidel dibuixa.
Aparellament d'aigua i terra
Carn i esperit junts en el viure,
arbre potent que creixia
agermanat sense esquerda.


5 comentaris:

Carme ha dit...

És preciós, Anton.

reflexe de llac...

mirall fidel que dibuixa...

has tingut una cosa, amb ella, que molta gent arriba a tenir mai...

jomateixa ha dit...

molt bonic
Bon any!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Antón, el poema del llac, quin record tan tendra i meravellós...
Encendrem una espelma virtual per il·luminar una vivència com aquesta,
has d'agrir haver-la viscuda...
M. Roser

Mari-Pi-R ha dit...

Hoy nos has hecho tres regalos, los tres dibujos reflejan muy bien este cierre del año.
Que tu recuerdo y pensamiento caminen en los senderos melosos del ayer que vivisteis tan unidos.
Un abrazo

Assumpta ha dit...

Veig els teus dibuixos, llegeixo les teves paraules... i ho trobo tot tan profund, tan sentit, tan emotiu... Quanta bellesa!!

Abraçades, Anton!!!