dilluns, 14 de novembre de 2011

INTERROGANTS. escrit de Montse Argany en l'Enjub nº 4



No acostuma a entrar escrits d'altres, però avui m'ha vingut a ma al treballar en el llibret d'ISUU, del recull que faig de la revista L'ENJUB editada a La Torre de l'Espanyol del gener del 96 fins a des.. del 2001, aquest article d'una amiga comú del nostre fill i de tota la nostra família, la Montserrat Argany. De vegades hi penso en coses semblants i l'he extret per si teniu temps i gust de llegir-lo i potser també idear dintre de les preguntes que la autora es feia. Anton
                                                I N T E R R O G A N T S
Com és la influència social que estic rebent?
 Quins efectes produeixen les relacions interpersonals? 
Tinc necessitat de poder ?
 On vaig, on puc arribar ?
 Què pretenc?
 Qui soc ?
La vida és com una obra de teatre. Unes persones pugen dalt de l’escenari i fan una caricatura de la vida mateixa. S’hi esmercen, s’hi llueixen i en son aplaudides i elogiades.
Unes altres persones estan al darrere de l’escenari preparant decorats, llums, vestuari, etc. No es veuen, però son allí i el seu paper no és menys important que el dels primers, però en la majoria dels casos son oblidats.
Uns i altres estan fent un servei i tots son necessaris. No es podria dur a terme si fessin tots el seu paper.  
 Preguntem, doncs ! Quina és la nostra missió ? Què ens esperem de la vida i quina actitud prenem en front d’ella ? 
Soc feliç amb la meva feina i el meu entorn ? I en vers el serveis, a quin grup pertanyo ? Als que llueixen o als que estan al darrere ? Doncs, cadascú s’ho ha d’aclarir.
Tots som persones i això és el que pesa, com a tals s’ha d’actuar i arribar a conèixer-se. A partir d’aquí es pot començar a treballar en l’estructura de l’ésser.
                                                                                         Montserrat Argany Rocamora

4 comentaris:

Carme ha dit...

Interessants interrogants que no es contesten així de qualsevol manera... hi haurem de pensar!

Carles Casanovas ha dit...

Quan jo era jovenet només em feia tres preguntes:
-Qui sóc?
-Perquè jo soc jo, i no un altre?
-Què he vingut a fer?

Ara, encara penso el mateix, però no em faig preguntes. Procuro tant com puc ser feliç i fer-ne als altres.

Mari-Pi-R ha dit...

Preguntas que muchas veces no hay respuestas, coger la vida como llega e intentar ser feliz en cada momento.
Un abrazo, siempre me ha gustado los mantos de flores, gracias por el vídeo.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una bona reflexió sobre la vida...
Sovint ens fem preguntes i no trobem les respostes...
Una abraçada,
M. Roser