dissabte, 7 de gener del 2012

SER LLIURE ... boli ràpit pintat



6 – 1 – 12
Per on els ángels revolen
voldria jo caminar…
Que l’esperit cavalqui
amb els núvols
i es perdi en el mirall
de les menudes gotes d’aigua
que baixaran a la terra
per amors fertilitzar.
Comfondrem amb el vent
que sa veu arreu em porti
visitant arbres com fan ocells
que ajoquen on els plau…
Ser-ne lliure,
Lliure de tot fang.
...........
La Carme ha dit

Ser lliure de tot fang,
que l'esperit s'eixampli.
I que ens porti el vent
fins al cel més clar.
I volar més lluny
d'on es pot caminar.
I trobar endins de tot
en la solitud de l'ànima
la més gran companyia.

7 de gener de 2012 11:5

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ser lliure de tot fang,
que l'esperit s'eixampli.
I que ens porti el vent
fins al cel més clar.
I volar més lluny
d'on es pot caminar.
I trobar endins de tot
en la solitud de l'ànima
la més gran companyia.

Galionar ha dit...

És el teu esperit, el teu record qui vola com les aus, capaç de travessar tots els cels, tots els mars, tots els móns, i que et fa sentir acompanyat sense que existeixi cap distància entre tu i els éssers estimats. Mentre aquest record viatgi no estaràs mai sol, estimat amic.
Una abraçada gran.

Mari-Pi-R ha dit...

Bonito poema así que el dibujo, me ha gustado la frase "gotas de agua
que bajarán a la tierra".
Que pases un feliz sábado

Pilar ha dit...

Ja ho fas, Anton. Coneixes bé el paisatge on el teu esperit vola lliure i crea i ens convides a seguirte.

rebaixes ha dit...

Els disabtes vaig amb les netes i la noia i gendre a Rasquera a passar el dia amb els consogres...
veig que el poc que dic ho enteneu, jo em pensava que entrava en una foscor i no quelcom m'ajuda a seguir i vosaltres poseu els vostres grans d'arena per que vegi la platja d'un nou viure, difícil, però com el desert que hem de travessar quan ens toca i els petits oasis ens ajuden a reprendre.Gràcies de cor.Anton.
Pilar, que un tapuixet meu es mostri en un lloc tant teu em dona un alè de vida.Sou una colla que no sé si me la mereixo.... Quina meravella de persones...

Pilar ha dit...

Aquest tapuixet teu, és una punta de coixí, teixida amb fil de seda. Una imatge preciosa, amb què m'he volgut vestir.
Tu sí que ets una meravella!

rebaixes ha dit...

No et vull contradir. Si tu ho veus així, així deu ser.A mi el que meravella és el eu acte .Anton.