dijous, 3 de desembre de 2009

459-- S'HA FET NIT I LA RAMA ... foto pròpia


2 – 12 – 09

S’ha fet nit i la rama et sosté a tu sola.

T’ha abandonat tothom, no és el que creies...

Abans tot era unió, companyia sense son

i, ara, davall dormen sense nervi que les aixequi.

Dos blets encara verds et miren orgullosos,

es burlen de tu veient-te groga i desemparada.

La nit serà llarga si les fades no fan miracle

i abandonaràs ton regne que s’escola, que s’acaba....

Tots en la vida arribem a la nostra hora,

quan la fosca s’allarga i quan res ens ressuscita...

Qui sap si ens queda el buf de nostra ànima.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Sembla valenta i testimoni d'un temps que ja s'acaba. Segur que alguna cosa i algun alè quedarà d'ella...

Anton, que tinguis molt bon dia

- assumpta - ha dit...

Sembla saber que tot s'acaba, la veig trista...

M'agrada molt el poema que li has regalat!!!.
Petons, Anton.
;)

Assumpta ha dit...

Anton!! :-))

M'encanten les fotos amb colors de tardor... les trobo tan precioses!!

De tu ja sabia que sabies pintar, escriure i ara anem descobrint la faceta de fotògraf :-))

A mi el poema també em sembla una mica trist...

rebaixes ha dit...

No us ho havia dit, però avui hem anat una colla del poble, 25, amb autocar a TV3 a fer de públic al programa TVIST. Ara arribem la mestressa i jo i els demés.
Gràcies pèr la vostra visita. Dem`h tornarem. Anton.

Cèlia ha dit...

Però demà serà de nou dia, i amb ella o sense després de l'hivern vindrà la primavera i noves fulles precioses per embolicar els boscos...