divendres, 4 de desembre de 2009

461 -- PENSAVA LA FULLA ... foto pròpia


4 – 12 – 09

Pensava la fulla a punt de caure a terra:

- Qui sap si em queda el buf de l’ànima...?

I sospirà l’última abraçada a la mare rama.

Baix la recollien en tovor de maragda

Unes verdes plantes,- Qui eren elles es deia ?

Brostades rodones malves.

L’abraçaren amb ses fulles,

L’ompliren el cos de carícies sanes...

Ses germanes amb el vent fugiren...

Les malves serien noves germanes

En casa d’elles viuria la seca fulla

Davall mateix del seu arbre.

Prerrogatives se’n atrapen

De vegades....

- Segueix la vida amb nosaltres...

L’espantadissa full viuria,

Allí, a recer de les malves.