dijous, 22 d’octubre del 2009

422 -- ROBUSTA PEDRA DOLÇA ENS BARRA EL PAS... foto de la Cris


Una foto de FINESTRES/VENTANAS de la Cris, és la que porta el nº 2 amb etiqueta Cuenca.

Sols és un relat del que veig

18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas

sostenint bigal de fusta, vella melis,

convertint-ho en un obert i esvelt finestral

que donant mirar esparpellat, dolç t’hi encaramel·lis

Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat

s’esguarda amb serenor de cants verges.

Una figuera posa el verd a tocar braç

mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples.

És un mirar obert que esbatana ulls

amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.

Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull

i la quietud de tot amb el silenci es baralla.

5 comentaris:

Cèlia ha dit...

Tu dius que el barra i jo penso que l'enquadra, però tens molta raó, esbatana els ulls i el teu poema els sentits. Un plaer llegir-te!

Carme Rosanas ha dit...

La quietud de tot amb el silenci es baralla... quina pau!

Assumpta ha dit...

I tant que és un esvelt finestral.
Finestral que emmarca sensació de pau, com diu la Carme :-)

MIA ha dit...

molt bonic com sempre, la teva poesia sempre tan selecta,i una fotografia molt bonica.

Cris (V/N) ha dit...

Antón, ai quina grata sorpresa un dia més, és la "Ciutat Encantada" i a mi m'encanta la teva poesia, i el que ets capaç de fer amb una foto.... Un gran petó, artista de les lletres :) i les gràcies, per posar-li imatge a la poesia!