dijous, 22 d’octubre de 2009

422 -- ROBUSTA PEDRA DOLÇA ENS BARRA EL PAS... foto de la Cris


Una foto de FINESTRES/VENTANAS de la Cris, és la que porta el nº 2 amb etiqueta Cuenca.

Sols és un relat del que veig

18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas

sostenint bigal de fusta, vella melis,

convertint-ho en un obert i esvelt finestral

que donant mirar esparpellat, dolç t’hi encaramel·lis

Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat

s’esguarda amb serenor de cants verges.

Una figuera posa el verd a tocar braç

mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples.

És un mirar obert que esbatana ulls

amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.

Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull

i la quietud de tot amb el silenci es baralla.

5 comentaris:

Cèlia ha dit...

Tu dius que el barra i jo penso que l'enquadra, però tens molta raó, esbatana els ulls i el teu poema els sentits. Un plaer llegir-te!

Carme ha dit...

La quietud de tot amb el silenci es baralla... quina pau!

Assumpta ha dit...

I tant que és un esvelt finestral.
Finestral que emmarca sensació de pau, com diu la Carme :-)

MIA ha dit...

molt bonic com sempre, la teva poesia sempre tan selecta,i una fotografia molt bonica.

Cris ha dit...

Antón, ai quina grata sorpresa un dia més, és la "Ciutat Encantada" i a mi m'encanta la teva poesia, i el que ets capaç de fer amb una foto.... Un gran petó, artista de les lletres :) i les gràcies, per posar-li imatge a la poesia!