Una foto de FINESTRES/VENTANAS de la Cris, és la que porta el nº 2 amb etiqueta Cuenca.
Sols és un relat del que veig
18 – 10 – 09
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral
que donant mirar esparpellat, dolç t’hi encaramel·lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples.
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
5 comentaris:
Tu dius que el barra i jo penso que l'enquadra, però tens molta raó, esbatana els ulls i el teu poema els sentits. Un plaer llegir-te!
La quietud de tot amb el silenci es baralla... quina pau!
I tant que és un esvelt finestral.
Finestral que emmarca sensació de pau, com diu la Carme :-)
molt bonic com sempre, la teva poesia sempre tan selecta,i una fotografia molt bonica.
Antón, ai quina grata sorpresa un dia més, és la "Ciutat Encantada" i a mi m'encanta la teva poesia, i el que ets capaç de fer amb una foto.... Un gran petó, artista de les lletres :) i les gràcies, per posar-li imatge a la poesia!
Publica un comentari a l'entrada